13/1: Rectifico: hi ha partida

Vaig escriure que l’assemblea de la CUP havia matat el procés. Ara tinc la sensació que el procés torna a ser viu. Com que la mort és irreversible, em vaig equivocar. No m’agrada com hi hem arribat, però al lloc on som hi ha partida. Feia servir aquell dia una metàfora tenística: hem salvat en l’últim segon el match ball i la pilota encara corre. Permetin-me abusar-ne: en tenis, aquells punts en què tots dos jugadors són al fons de la pista, intercanviant cops sense tenir força suficient per pujar a la xarxa i rematar-ho, solen decidir-se més pels propis errors que no pas pels cops guanyadors. En aquests punts, cada vegada que la pilota arriba al teu camp és prioritari tornar-la a posar al camp de l’altre. Cada torn és un risc d’error. Has de passar la bola, no equivocar-te en el cop, no enviar-la contra la xarxa. El sobiranisme ha tornat la pilota en l’últim moment, fent patir el públic, i sense fer potser el millor dels cops. Però l’ha posada a l’altra banda. Ara qui té el risc d’equivocar-se, d’estavellar-la contra la xarxa, és l’altre. Hi ha partida i la perdrà qui s’equivoqui abans. I el risc, a l’altra banda, de picar-la massa fort i malament és molt alt (com ha demostrat el rei, a la primera ocasió).