25 de gener: 'Syriza és per damunt de tot un partit nacionalista'

Mirem el seu argumentari. Recuperar la dignitat del poble grec. Combatre les imposicions de la troica i de la Merkel. Poder decidir les polítiques des de Grècia. Evitar les intromissions exteriors. Són les clàssiques apel·lacions nacionalistes a l’orgull nacional i al dret a decidir. Certament, en el cas de Syriza això va associat a una estètica, un vocabulari i, no ho dubto gens, un ideari social d’esquerra. El fet em crida l’atenció perquè, quan jo era jove, hi havia qui proclamava com un dogma que les esquerres i el nacionalisme eren del tot incompatibles. No calia Syriza per veure que no. La retòrica castrista del Patria o muerte respon al nacionalisme més clàssic. La propaganda estalinista en temps de la guerra s’alimentava més d’arguments patriòtics que de classe. I quan el PSOE va guanyar les eleccions del 82, una part de la premsa de fora ho va saludar com la victòria d’un grup de joves nacionalistes espanyols. En el cas de Syriza, el caràcter nacionalista de l’argumentari em sembla obvi. I em fa pensar que alguns dels que en la meva joventut proclamaven que les esquerres havien d’estar sempre contra els nacionalismes, el que volien dir és que havien d’anar contra el nacionalisme dels altres.