7/1: Si acaba així, què dirà la història del procés?

Segurament dirà que va ser un intent fallit, que va calcular malament les seves forces. I què dirà de la nostra generació, la del president Mas, la de tantíssima gent que des de partits diversos o des de cap partit, s’ha compromès en el procés d’una manera personal, a fons, i que potser ja no estarà al capdavant d’una nova oportunitat, si arriba? Doncs que ens vam equivocar en valorar la voluntat majoritària dels catalans i vam infravalorar la capacitat de l’estat espanyol per actuar amb eficàcia (per sobre i per sota la taula) damunt de punts neuràlgics del procés. Alguns ja tenen escrita la condemna de la història a Mas, al procés i a la generació. És prematur. Depèn de com acabi. I de qui l’escrigui. Si un dia Catalunya és independent, el procés i els qui el van fer podran ser considerats uns precursors, prematurs però necessaris. Si la història s’escriu des d’una Catalunya eternament i resignadament desencaixada dins d’Espanya, serà llegit com un error i una follia. Per entendre’ns: en una hipotètica Catalunya independent hi hauria carrers dedicats a Artur Mas. En l’altra, no. Deixo a la imaginació del lector pensar a qui del present poden estar dedicats els carrers del futur, en aquesta hipòtesi.