10/1: Vaig donar el procés per mort. Encara no ho retiro

I no pas per manca de ganes o per orgull de columnista. Estaria encantat de retirar-ho. Pessimista, sóc dels qui pronostiquen a les porres la derrota del Barça per estar així content quan les perdo. Res no m’agradaria més que creure ara fermament que l’acord de governabilitat d’última hora revifa i dóna nova energia al procés. De moment, no n’estic convençut. Me n’hauran de convèncer els fets, a partir d’ara. Les reticències no són pel contingut del pacte i encara menys pels noms. Són pel procediment, el calendari, l’escenografia, els preliminars i les regles del joc que hi cristal·litzen. Té coses a favor: un mal pacte era millor que unes eleccions incertes. Conté actes de generositat (però no tot és generós) i permet continuar pedalant. Torna la pilota a Madrid. Però té coses importants en contra. L’amputació de Mas em sembla un error i una injustícia del sobiranisme. La vida del procés -dificilíssima- demanava seriositat, prestigi internacional, força interna i capacitat de sumar. No crec que allò que li doni la força imprescindible sigui l’ombra de l’exclusió, la improvisació, la fragilitat i el recel entre els seus actors. No ho veig clar. Tinc moltes ganes de retractar-me. Avui encara no puc.