20/1: És normal que facin ‘Raza’ per la tele?

Quan em vaig trobar, fent zàping, la pel·lícula sobre una idea original de Francisco Franco, em vaig alarmar. Després vaig veure que estava dins d’un cicle de La 2 sobre història del cinema espanyol i que havia estat contextualitzada per un presentador de prestigi, Romà Gubern. Em va tranquil·litzar. També a la Filmoteca s’havia fet un excel·lent cicle sobre cinema nazi de propaganda, amb context històric. Per tant, que passin Raza, contextualitzada, no em sembla malament. Potser millor a la Filmoteca que a la tele. Desactivada qualsevol eficàcia propagandística, si és que mai la va tenir, la pel·lícula és avui una il·lustració de fins a quin punt era tronada, prima i anacrònica la substància ideològica del franquisme. Però cal contextualitzar-la perquè aquesta visió del món ridícula i cursi va provocar milers de morts. De vegades, també des de la televisió, s’ha volgut banalitzar el franquisme com una mena de dictablanda paternal i astuta que va permetre arribar al Sis-cents i el guateque. Passant Raza per la tele, i explicant necessàriament les conseqüències dramàtiques d’aquella ideologia ridícula, es desmenteix la banalització. El franquisme va ser un règim d’opereta que es va construir afusellant.