22 /6: Avui no hi ha ni un independentista menys que fa un any

No conec ningú que fa un any pensés que la independència era positiva i que avui ho hagi deixat de pensar. El que ha passat en un any és que molts dels que ho pensaven han perdut confiança en el fet que s’hi pugui arribar o han dubtat de les estratègies. I en paral·lel a això (i en part com a conseqüència) els contraris a la independència s’han fet més visibles i organitzats —amb això s’hi havia de comptar— i sobretot ha aparegut amb força la idea que el debat de la independència no és ara el prioritari, que ha donat oxigen a molts contraris i ha seduït també alguns favorables. Tot i així, el resultat del 27 de setembre és una gran incògnita. Dependrà de quina bola de neu es faci grossa en els pròxims mesos. Si es fa grossa la bola de neu de la il·lusió sobiranista, pot arrossegar molts votants encara indecisos i fer tornar els qui han cregut que ara era prioritari un altre debat. Pot passar? I tant! Cada any per aquestes dates se’ns ha dit que el sobiranisme es desinflava i que l’Onze de Setembre punxaria. I finalment tots els Onzes de Setembre han estat èxits de mobilització. De cara a aquest setembre, no sé per què, tinc la sensació que la bola de neu ja ha començat a rodar.