6 de maig: 'La senyera d’en Cesc és un triomf independentista'

Precisament perquè és una senyera, no una estelada. M’explico. Com saben, Cesc Fàbregas va celebrar la victòria del Chelsea a la Premier embolicat amb una senyera i això ha provocat una duríssima campanya de desqualificacions, mentre que no he vist cap veu espanyola que ho defensés. Aquest és el triomf independentista. Si se l’haguessin carregat per ensenyar una estelada es podria interpretar com un rebuig a la independència. Però el que ha provocat rebuig és que s’emboliqués amb una senyera perfectament constitucional. Històricament el lema de l’espanyolisme a Catalunya era: ser català és la meva manera de ser espanyol. Per tant, la senyera hauria de ser també la seva bandera. El molt jacobí estat francès accepta la gran exhibició de banderes catalanes o bretones, perquè figura que són banderes regionals compatibles i complementàries amb la bandera nacional francesa. En canvi, l’independentisme sempre ha dit que ser català i ser espanyol és incompatible i que només pots ser espanyol del tot renunciant a ser català. Els insults a Cesc per haver ensenyat la bandera catalana diguem-ne constitucional donen la raó a la lògica independentista. No cal l’estelada. El problema és simplement proclamar-se català.