8/11: Demà pot ser un gran dia. O no tant

Demà, amb tota probabilitat, al matí, una majoria suficient del Parlament de Catalunya proclamarà la voluntat d’obrir un camí cap a la creació d’un estat propi. Per tant, per als sobiranistes, pot ser un gran dia, un dia molt important. Certament aquest camí està marcat per les circumstàncies, i en moltes coses no és el millor dels possibles, però en general quan no s’ha fet millor no és perquè no s’ha volgut, sinó perquè no s’ha pogut. La via d’un referèndum pactat i vinculant era millor, de ben segur, però no ha estat el sobiranisme qui l’ha descartat, sinó el govern espanyol. Ara, de la mateixa manera que per a un sobiranista dilluns pot ser un dia molt important, pot ser també un dia més agredolç. Per entendre’ns, si al matí el Parlament proclama el camí cap a la independència i a la tarda comença el camí cap a unes eleccions anticipades al març, ens sentirem a dir -i amb una certa raó- que com volem aconseguir la independència si no som capaços ni de formar el govern que ens hi hauria de portar (i que cal per arribar-hi). Deia molt bé la Pilar Rahola que estem en un punt en què tant podem anar cap a la glòria com cap al ridícul. Segons com, podem anar cap a les dues direccions en un sol dia. O no.