28/11: Europa no ha superat les velles inèrcies

Si llegeixes els diaris de fa més de cent anys, el principal focus de tensió era entre Rússia i Turquia: les primeres guerres europees del segle XX són les russo-turques als Balcans. En els mateixos anys, la principal aliança estratègica a Europa, la més sòlida, és la franco-russa. Doncs aquest joc d’enfrontaments i aliances de fa cent vint anys ens serveix encara per llegir els diaris d’aquesta setmana: la tensió entre Rússia i Turquia per l’avió rus abatut, el reforçament de l’enllaç entre Hollande i Putin per actuar junts al Pròxim Orient. Certament, aquestes inèrcies de la política exterior no són gratuïtes. En bona part són dictades per la geografia. Però havíem quedat que al llarg del segle XX l’experiència terrible de dues grans guerres de matriu europea, la voluntat de crear una Europa unida, la victòria de la democràcia sobre els totalitarismes de signe divers, haurien corregit les inèrcies, per crear una lògica nova. El fet que estiguin passant coses que s’assemblen tant a les que passaven fa cent anys ens parla de la tossuderia de la geografia, però també de la timidesa del procés europeu. La voluntat era generar una lògica nova. La lògica vella encara traspua per totes les costures.