14/11: Madrid ja ha donat per mort el procés moltes vegades

Cada vegada que hi ha una d’aquestes crisis periòdiques en què sembla que tot s’acabi, Madrid expedeix prematurs certificats de defunció. Ara també. Un mitjà madrileny titulava l’altre dia, amb un gust dubtós: “Mas ha muerto”. (L’exhibició del trofeu de caça obligava a preguntar-se tot seguit: i quin caçador figura que l’ha caçat? I amb quina munició?) De tota manera, i potser per denunciar amb més contundència que el diagnòstic de Madrid sobre la mort del procés era erroni, també des d’aquí hem comès un error. Hem volgut creure que el procés sortia de cadascuna d’aquestes crisis autodestructives, internes, tan o més fort que no hi havia entrat. I això em sembla que no és cert. Aquestes crisis salvades per la campana en l’últim segon han afeblit el procés. No s’ha mort, però en cada bugada s’ha perdut un llençol. Fins i tot en la hipòtesi que ara sí que estigués ferit de mort, el final del procés tal com l’hem conegut no significaria la mort de l’independentisme social, però es pagaria un preu molt alt, molt llarg i molt dur. Des del 27 de setembre hem perdut uns quants llençols, en la bugada. I ara, mentre va passant el temps, potser no perdem un llençol, però sí algun mocador cada dia.