17/11: No hi haurà independència sense les capes mitjanes

No parlo de partits, sinó de sectors socials. L’independentisme va créixer en els últims anys fins a situar-se a uns mil·límetres de la majoria social (si és que no la té) gràcies a la sobtada incorporació d’amplis sectors de les capes mitjanes. Hi havia un independentisme de sempre. El salt es va produir quan aquestes capes mitjanes, emprenyades o decebudes per l’Estat, s’hi van incorporar. No és una teoria abstracta. Recordem les manifestacions de l’Onze de Setembre. Mirem les votacions del 9-N i de les últimes eleccions. Tots els independentistes volen aconseguir més penetració entre els sectors populars que han estat més impermeables al procés. I hi ha qui creu que la presència visible i amb pes de les capes mitjanes és un fre per a aquest creixement. Potser sí. O potser no. Però és absurd —excepte que l’enderiament ideològic sigui més gran que el desig d’independència— amputar-te, o menystenir el que tens per tal d’aconseguir la hipotètica incorporació d’una part del que no tens. Renunciar al que t’ha donat la força real per optar (sense cap garantia) pel que et complauria més tenir, per raons ideològiques. Si les capes mitjanes són expulsades o marginades del procés, adéu procés.