15/11: El terrorisme a Europa no és un conflicte d’importació

No és un episodi deslocalitzat de les guerres d’Orient. És un conflicte entre europeus que participa de la mateixa matriu que els grans conflictes europeus del segle XX: l’existència de projectes totalitaris que es volen imposar damunt de les societats obertes. El pensament totalitari ha fet servir com a palanca la classe social, la nació, ara la religió. Ni la classe ni la nació ni la religió són perverses. El que és pervers és el totalitarisme que les utilitza com a palanca en la seva voluntat de construir societats “perfectes”, unànimes. El terrorisme a Europa —com els altres totalitarismes a què tant s’assembla i que tant s’assemblaven entre ells— pot tenir explicacions socials, econòmiques, morals, però és sobretot un producte de les idees, una perversió ideològica. No és senzill de combatre. Els totalitarismes anteriors es van acabar enfonsant de maneres diverses, segons els casos. Algunes de molt violentes, d’altres no tant o no gens. Però per a la victòria damunt dels totalitarismes es va demostrar que sempre és imprescindible una cosa: que les societats obertes valorin i estimin la seva llibertat. Siguin conscients del seu valor i no estiguin disposades ni resignades a perdre-la.