24/11: La tria no és entre viure lliures i viure segurs

Viure amenaçat, viure insegur, no és viure lliure. La principal retallada de la llibertat és no poder anar on vols, no fer el que vols, perquè tens por, perquè hi ha una amenaça. Per tant, la llibertat exigeix seguretat. La veritable tria, al meu entendre, no és doncs entre llibertat i seguretat. La decisió en el món occidental és si acceptem en nom de la seguretat algunes formes de control que violen la nostra intimitat. I tinc la impressió que bona part dels ciutadans estarien disposats a acceptar alguna d’aquestes mesures de control amb una única condició: que siguin realment (i només) per garantir la seguretat. Vull dir que, amb l’excusa de la seguretat, aquest control, aquest saber-ho tot de nosaltres, no serveixin més per prevenir la dissidència, per enfortir els poders de l’estat, que per garantir-nos una prevenció contra les amenaces. El tema de fons, al meu entendre, és si ens refiem d’aquest Estat que ens demana renunciar a drets que tenim per oferir-nos una vida més segura. Si ens refiem que només ho farà servir per a la seguretat o si temem que ho farà servir per a més coses. I en aquest sentit cal reconèixer que els estats no donen gaire confiança. I alguns menys que altres.