14/1: En algunes previsions, el 9-N havia de ser el fracàs definitiu del president Mas

Aquest era el guió de l’establishment espanyol. Ho era també d’una part de les esquerres catalanes, les que consideraven que el procés era per damunt de tot una substitució de grup dirigent. Però resulta que el 9-N no va ser un fracàs: va ser viscut com un èxit per part del conjunt de les bases sobiranistes. Per tant, a partir d’aquí va haver-hi un xoc entre el guió i els fets. Ho ha explicat molt bé en Francesc-Marc Álvaro. Quan els fets trenquen el guió, sembla lògic canviar el guió. Però hi ha una altra possibilitat: canviar els fets. Generar un discurs en què els fets s’adaptin al guió, i en què el 9-N quedi marcat com un fracàs, atribuïble al president Mas. Des que a finals de novembre s’ha de gestionar el post 9-N ens trobem en un terreny pantanós. No tan sols en les relacions entre Catalunya i Espanya. També dins del mateix sobiranisme. No es barallen dos partits o dos líders, es contraposen dues cultures polítiques, dues definicions dels objectius i fins i tot dues lectures sobre el que ha passat. Certament, era molt difícil de gestionar. I s’ha gestionat tan malament com hem sabut. Per això des de llavors el sobiranisme va amb una ala arrossegant.