5/9: La tàctica és trencar les juntures
De cara a les eleccions del 27-S es va produir un salt qualitatiu —per consagrar-les com a plebiscitàries i per reanimar l’opció sobiranista— quan es van unir en una candidatura el gruix de la societat civil independentista, Esquerra, Convergència i una part del món socialista. Així ho ha valorat, per activa, la premsa internacional. Ho ha valorat també, per passiva, el món unionista. L’unionisme és estratègicament intel·ligent. Té un discurs xulesc i barroer per a la seva pròpia clientela. Però té una estratègia i un discurs per desactivar el que ha provocat el salt qualitatiu: trencar les juntures. Entre les peces tan diferents de l’independentisme que s’han unit per guanyar un plebiscit hi ha unes juntures aparentment fràgils, que s’han hagut de fer a corre-cuita. No queda clar que resisteixin la tensió. Quina és la tàctica, doncs? Acumular tensió sobre les juntures, a veure si no aguanten. No sobre cadascuna de les parts, sinó sobre les soldadures que en permeten la unitat. Tot el que faci i digui l’unionisme en les pròximes setmanes apunta contra les juntures. Per trencar-les. Tot el que faci i digui l’independentisme ha de buscar reforçar-les i impedir que es trenquin. La campanya serà més decisiva que mai.
