Al-Assad proclama la victòria sobre Alep
Els últims rebels abandonen la ciutat després de quatre anys d’oposició al règim
BarcelonaEls últims 4.000 rebels van abandonar ahir Alep després de quatre anys de resistència contra el règim de Baixar al-Assad. Eren els últims a sumar-se a l’èxode dels vençuts: els que quedaven a la petita zona encara controlada per l’oposició després de sis mesos d’un setge implacable i d’una campanya de bombardejos sistemàtics contra hospitals, escoles i barris. Unes 40.000 persones han fugit, en condicions duríssimes de fred i terror, en virtut de l’acord que la setmana passada van pactar Turquia i Rússia per salvar la cara i que ha estat a punt de trencar-se en diverses ocasions en què es temia que l’evacuació (eufemisme de desplaçament forçat) acabés en una massacre.
“Quan estàvem tancats hores i hores als autobusos, amb un fred intens i sense aigua ni menjar, hem recordat què era viure sota el règim d’Al-Assad”, explicava a l’ARA un activista que ha arribat sa i estalvi a Idlib, on el règim està concentrant els vençuts d’Alep i de les altres ciutats i pobles de Síria. L’enviat especial de l’ONU per a Síria, Staffan de Mistura, reconeixia ahir des de Ginebra el perill que “Idlib es converteixi en el pròxim Alep”.
L’exèrcit lleial a Al-Assad proclamava la victòria a la televisió estatal. Una conquesta important, perquè amb Alep el règim aconsegueix recuperar el control de les cinc principals ciutats i relegar l’oposició a les zones rurals, on els grups islamistes tenen més força.
La pèrdua de l’antiga capital industrial de Síria és un fort revés per a l’oposició, però no suposa el final de la guerra. “El règim sirià controla només entre un 25% i un 30% del territori: els rebels encara tenen desenes de milers de combatents al nord i al sud, els kurds controlen bona part de la frontera amb Turquia i l’Estat Islàmic també ha consolidat un territori. Empreses iranianes estan començant a repartir-se el negoci de la reconstrucció per recuperar la forta inversió que han fet donant suport militar a Al-Assad però crec que estan venent la pell de l’ós abans de caçar-lo”, explicava dimecres Ignacio Álvarez-Ossorio, professor de la Universitat d’Alacant, en un acte a l’Institut Europeu de la Mediterrània.
El mateix règim sirià reconeixia ahir la seva dependència del suport militar dels seus aliats, Moscou i Teheran, que han sigut claus en la reconquesta d’Alep. Després de reunir-se amb la delegació iraniana, Al-Assad va dir que la victòria era compartida amb els seus aliats i que era un “pas bàsic en el camí per acabar amb el terrorisme”, terme amb què es refereix a qualsevol forma d’oposició. En una entrevista recent Al-Assad va dir que Síria “no pertany només als sirians sinó als que l’han defensada”. El mateix ministre de defensa rus, Serguei Xoigú, assegurava ahir que els bombardejos de la seva aviació a Síria han matat 35.000 combatents rebels i han “trencat la cadena de revolucions de colors que s’estava escampant pel Pròxim Orient i el nord d’Àfrica”.
Un dels grans interrogants avui és quina capacitat real té el règim de mantenir el país sota control amb les seves pròpies forces.
Exhibició de l’horror
Els horrors que ha viscut la població de l’Alep rebel aquests últims mesos, amb les forces lleials a Al-Assad (incloses les milícies xiïtes iranianes i afganeses, que es caracteritzen per la seva brutalitat) assetjant i bombardejant els civils, es pot llegir també com un missatge per atemorir la resta de focus de resistència, que són molt més petits. La situació humanitària a Idlib és preocupant, tenint en compte que els camps i els albergs ja estan plens dels civils i rebels que s’havien rendit abans en ciutats més petites, com la perifèria de Damasc.
