Publicitat
Publicitat

EXTREMA DRETA A EUROPA

La desaparició de documents força la dimissió de la cúpula

Crisi als serveis secrets alemanys pels vincles amb els neonazis

Una cadena d'errors en la investigació dels assassinats de nou immigrants és la punta de l'iceberg d'un escàndol a Alemanya. Es tem que part dels serveis secrets treballa estretament amb els neonazis.

Sospites. Inconsistències. Contradiccions. Intrigues. El cas derivat de la cèl·lula neonazi Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU), que presumptament va assassinar nou immigrats -la majoria turcs- i una dona policia al llarg de més d'una dècada a Alemanya sense ser descoberta pels serveis d'intel·ligència alemanys, té atordida l'opinió pública d'aquest país. L'operació policial d'ahir contra grups neonazis en tres lands (Rin del Nord- Westfàlia, Berlín i Brandenburg) no ha tancat la polèmica.

Cada setmana s'evidencia més la incompetència d'alguns investigadors, fins al punt que molts opinadors es decanten per la teoria d'una gran conspiració. "¿Hi ha un estat de baixos fons, una mena d'interdependència, de treball conjunt entre les institucions de seguretat i els radicals d'extrema dreta?", s'ha preguntat el Süddeutsche Zeitung .

Les preguntes sense resposta se succeeixen, i no en va treure l'aigua clara ni tan sols l'interrogatori parlamentari al qual es va sotmetre dijous el dimitit cap dels serveis secrets interiors alemanys, l'Oficina Federal per a la Defensa de la Constitució (BfV). El ministre alemany d'Interior, Hans-Peter Friedrich, va admetre que està "profundament preocupat" per la pèrdua de confiança de la ciutadania en aquesta agència.

Heinz Fromm, el cap de la BfV, va dimitir a inicis de setmana en saber-se l'escandalosa destrucció de documents que havien d'ajudar a aclarir les activitats de la cèl·lula neonazi NSU i les connexions d'aquesta cèl·lula amb alguns funcionaris dels serveis d'intel·ligència del país. Aquesta desaparició d'arxius data del novembre, justament set dies després que Uwe Böhnhardt i Uwe Mundlos -dos membres de la NSU i presumptes autors de deu assassinats- suposadament se suïcidessin. Fromm, que sempre havia advertit els polítics sobre el perill de menysprear la força de la ultradreta, va assegurar que no sabia res de la destrucció de la documentació i que va ser traït pel seu propi personal.

Preguntes sense resposta

Què havien d'amagar determinats responsables de la BfV? Què havien de fer-se perdonar? ¿Sabien més els serveis secrets del que ara reconeixen sobre la banda terrorista?

Fromm va admetre l'existència de "greus errors" davant la comissió d'investigació del Bundestag (cambra baixa) -el 2006, per exemple, es va vetar la investigació a un agent que va estar en el lloc del crim d'un dels nou immigrants assassinats-. Però la seva compareixença només va confirmar el comportament caòtic i arbitrari dels serveis secrets. "Em recorda una Loto 6/49. A vegades un esborra documents, a vegades no", va criticar el president de la comissió, de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Clemens Binninger.

Fromm fins i tot va admetre que s'havia assabentat per Der Spiegel que un líder de la cèl·lula neonazi Defensa de la Pàtria de Turíngia era informant dels serveis secrets. També el setmanari Stern apuntava que Beate Zschäpe, membre de la NSU, havia rebut una oferta per col·laborar amb la BfV, cosa que el ministeri de l'Interior es va afanyar a desmentir.

Més continguts de