Publicitat
Publicitat

ELECCIONS NORD-AMERICANES

Uns Estats Units més hispans i menys blancs

Els 13 milions de llatins que votaran poden decantar el resultat de les eleccions nord-americanes

Els Estats Units són cada cop menys blancs i més hispans. Es fa evident en el cens i també, però menys, en la política. L’electorat que va elegir Ronald Reagan dues vegades consecutives era en un 90% de raça blanca. Hispans i afroamericans comptaven poc, però la demografia dels Estats Units dels 80 té poc a veure amb l’actual. En aquells anys, els hispans eren 15 milions, un 6,5% de la població. Ara que han passat dues dècades llargues, ja són 55 milions i suposen gairebé el 18% dels nord-americans. Una tendència a l’alça que es manté i que, segons les projeccions de l’oficina del cens, portarà que el 2050 un de cada tres ciutadans sigui d’origen hispà.

Són canvis demogràfics que es fan notar, però l’impacte polític de la minoria hispana és molt inferior al que li correspondria en funció de la seva població. La causa és l’abstencionisme crònic. No van a votar, o per ser exactes, no van a registrar-se, que és el pas previ i indispensable per poder exercir el dret a vot. “És la minoria amb la participació de vot més baixa de qualsevol raça o grup ètnic des del 1992”, explica el professor Laird Bergard, de la Universitat de la Ciutat de Nova York (CUNY) i director del Centre per a l’Amèrica Llatina, el Carib i els estudis llatins. Un 48% d’hispans participen en les votacions presidencials, tant el 1992 com ara. Una diferència de comportament amb altres electorats que redueix la influència d’aquesta població en l’àmbit polític i que les repetides campanyes per estimular el vot no aconsegueixen reduir.

En total, segons els pronòstics del professor Bergard, en aquestes eleccions hi ha 28 milions d’hispans amb dret a vot, dels quals només se’n registraran 16 milions i, finalment, en votaran 13. Menys de la meitat. Un proporció baixa, però, que, com que s’aplica a uns números absoluts cada cop més elevats, pot acabar convertint aquesta minoria en decisiva en l’elecció del pròxim ocupant de la Casa Blanca.

Aquestes són les proporcions generals, però amb un sistema com el nord-americà el que és determinant és el pes de la minoria en cada estat. La població llatina està concentrada en 9 estats, i molt especialment en 3: Califòrnia, Texas i Florida. La història indica que en dos d’aquests estats el resultat està decidit per endavant: Califòrnia vota demòcrata, i Texas, republicà. Més interessant és el cas de Florida, un estat tradicionalment republicà però que els canvis demogràfics i generacionals estan transformant.

A Florida, un de cada quatre habitants és d’origen hispà. És la “reconquesta”, explica el professor Bergard, que divideix els hispans d’aquest estat en tres grans categories: els cubans, que suposen un terç de l’electorat, els porto-riquenys, amb pràcticament la mateixa proporció, i, en tercer lloc, ja més distanciats, els mexicans. El 2012, Obama va guanyar a Florida per un marge molt estret, només un 1%, i el vot hispà va ser clau. En aquesta comunitat, la proporció va ser de 6 a 4 a favor d’Obama i contra Mitt Romney.

Els republicans perdien en una plaça forta, i en poden tornar a sortir derrotats aquest any pel canvi generacional de l’electorat cubà. Els cubans d’una certa edat, amb l’anticastrisme en l’ADN, segueixen votant majoritàriament republicà, però les noves generacions no segueixen un comportament polític tan monolític. Un indici del canvi són les xifres d’electors que es registren als dos grans partits. A Florida s’hi combina un augment del nombre de registrats demòcrates amb una reducció del de republicans. Per tant, Florida pot ser més decisiva que mai en aquestes eleccions del 2016, que predibuixen un duel entre Hillary Clinton i Donald Trump.

En aquest terreny Clinton juga amb avantatge. Durant les primàries, està demostrant que és forta entre les minories, tant l’afroamericana com la hispana. Als estats amb forta presència llatina ha derrotat el seu rival demòcrata, Bernie Sanders, i quan s’enfronti a Donald Trump aquest avantatge encara s’hauria de multiplicar, ja que Trump amenaça de deportar 11 milions d’immigrants i ha qualificat genèricament els mexicans de violadors i delinqüents. Amb aquesta targeta de visita, l’avantatge que va obtenir Obama el 2012, quan, a tots els Estats Units, es va emportar el 71% dels vots hispans, hauria d’ampliar-se.

Després de la derrota de Mitt Romney ara fa quatre anys, el partit republicà va entonar el mea culpa i va dedicar energies i informes a analitzar l’escàs suport que li donaven les minories. Un intens treball acadèmic impregnat de propòsits d’esmena que, a l’hora de la veritat, no s’ha traslladat a la campanya. Ni a l’inici del recorregut de les primàries, ni encara menys al final, que ha portat a la nominació d’un personatge com Trump, que, com que no pot esperar que el votin les minories, ha de jugar-s’ho tot a l’optimització dels resultats entre els blancs i, especialment, entre els homes blancs, el seu gran públic.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT