Publicitat
Publicitat

Samaràs renuncia a formar govern i no es perfilen altres coalicions per superar el bloqueig polític

Grècia s'aboca a repetir les eleccions

Sense esgotar el termini de tres dies per negociar, els conservadors renuncien a formar una coalició de govern. L'aritmètica parlamentària indica una situació de bloqueig i tot apunta que caldrà tornar a les urnes.

"Vam ser els primers a avisar que el programa d'austeritat podia suposar un risc d'ingovernabilitat". Amb aquestes paraules el líder de Nova Democràcia, Andonis Samaràs, va justificar ahir que no podrà formar govern a Grècia. Els partits fins ara majoritaris del sistema polític grec, els conservadors Nova Democràcia i els socialdemòcrates del Pasok, amb prou feines van obtenir junts un terç de l'electorat. Descartada la possibilitat d'un govern d'unitat nacional com el que va avalar l'executiu tecnocràtic de Lukàs Papadimos, que va aplicar el segon pla de rescat, Grècia es veu abocada a unes noves eleccions.

"El missatge del poble grec ha sigut molt clar, tant per als que havien sigut els partits majoritaris com per a Merkel: l'austeritat no és el camí", explicava per telèfon des d'Atenes Panagiotis Syriopoulos, representant del GSEE, la central sindical majoritària. "El sistema polític que ha funcionat des de la fi de la dictadura s'ha acabat", sentenciava.

Una revolució electoral

El vot de càstig per les mesures d'austeritat ha estat molt més profund del que s'esperava, cosa que molts analistes no han dubtat a qualificar de revolució electoral. Nova Democràcia, que en les eleccions del 2009 havia obtingut un 33,5% de vots (els seus pitjors resultats fins aleshores) va caure per sota del 19%. Per al Pasok el daltabaix encara va ser més significatiu: del 44% al 13%. "No queda clar que el Pasok pugui tornar a ressorgir de les seves cendres", augurava el sindicalista.

Tal com preveu la Constitució, si la força més votada no pot formar govern, el president de la república, Kàrolos Papúlias, ha de passar el mandat al segon partit. Avui es reunirà amb Alexis Tsipras, el líder de Syriza, la formació de l'esquerra alternativa que ha estat la sorpresa de les eleccions. Tsipras ja va deixar clar ahir que no acceptaria un acord de govern amb cap dels partits de l'austeritat i continua apel·lant a un govern de l'esquerra enfrontada a les retallades. Però predica en el desert, perquè el partit comunista ha rebutjat qualsevol acord.

Si Syriza tampoc no pot encapçalar un govern, encara té menys possibilitats el Pasok, la formació més castigada per l'electorat. El seu líder, l'exministre de Finances i negociador del segon rescat, Evànguelos Venizelos, no ha deixat de reclamar un govern d'unitat nacional al qual fins ara cap altra força ha volgut afegir-se. "Tot apunta que anem a unes noves eleccions", reconeix Syriopoulos. La pregunta és, doncs, què poden canviar aquests nous comicis i què passarà si al juny cap govern pot afrontar la retallada d'11.500 milions d'euros que exigeixen els creditors internacionals.

Més continguts de