“Hi ha d’haver un miracle perquè els cristians tornem a l’Iraq”
La comunitat es desmembra després del seu èxode fugint de l’EI
Amman (jordània)“Ha de passar un miracle perquè els cristians puguem tornar a l’Iraq. Durant 20 anys sempre havíem tingut bona relació amb els nostres veïns musulmans; celebràvem les festivitats junts i fins i tot els enterraments. Però l’arribada de l’Estat Islàmic ho va canviar tot”, expliquen un grup de dones que seuen en un menjador improvisat adjacent a l’església Màrtirs de Jordània, a Amman, la capital del país. Prop de 1.500 anys de convivència pacífica entre cristians i musulmans han quedat interromputs dràsticament per la irrupció de l’autoproclamat Estat Islàmic a les ciutats de majoria cristiana al nord de l’Iraq.
Els barracons amb goteres on conviuen 36 persones al voltant del temple els porten constantment a rememorar com ha canviat la seva vida en l’últim any i mig. “És molt trist quan ve Nadal perquè recordem com solíem celebrar-lo a casa nostra. Fèiem reunions familiars, anàvem a resar a l’església, cuinàvem dolços, adornàvem l’arbre... Fins i tot els arbres de Nadal que ara tenim aquí sembla que estiguin tristos, tal com ens sentim nosaltres”, expliquen les dones, que s’estimen més no identificar-se.
Són nou famílies procedents de Qaraqoix, la ciutat cristiana més gran de l’Iraq, situada entre Mossul -ara la capital iraquiana d’Estat Islàmic- i Erbil -l’últim refugi per als cristians de l’Iraq-. De les 50.000 persones que hi vivien gairebé totes van fugir l’agost del 2014 quan les forces kurdes van informar-los que l’Estat Islàmic guanyava terreny i estava a punt d’entrar a la ciutat.
“Vam marxar a Erbil pensant que al cap de dos o tres dies podríem tornar, de manera que només ens vam endur la roba que dúiem posada. Fins i tot els nostres fills es van emportar els llibres de l’institut per estudiar per als exàmens que havien de fer quan tornessin”, recorden amb certa incredulitat.
Una porta sense retorn
Del milió i mig de cristians que hi havia a l’Iraq abans del 2003, actualment en queden uns 250.000. D’aquesta onada de refugiats, al voltant de 4.000 cristians iraquians han trobat acollida a Jordània, segons publica The Jordan Times citant xifres governamentals.
“Abans del 2003 vivíem pacíficament, l’Iraq era un lloc segur per a nosaltres”, relata una de les dones. Però amb l’entrada nord-americana al país “va començar la col·lisió entre tothom”. “Fins i tot van sorgir problemes entre petits sectors de la mateixa religió”, afegeix. Així, tal com expliquen aquestes refugiades cristianes, les minories religioses van ser les més perjudicades. “Els cristians vam patir atacs i segrestos a les grans ciutats sobretot durant el 2005 i el 2006”, apunta.
Tot i així, res es pot comparar amb el que ha suposat la irrupció de l’Estat Islàmic a la seva regió. “Quan el Daeix -acrònim d’Estat Islàmic en àrab- va entrar a la ciutat, ens vam convertir en les víctimes. La gent va començar a recordar que uns eren cristians i els altres musulmans. És estrany trobar-se amb aquest racisme sobtat després de 20 anys de convivència”. Ho explica un exprofessor d’institut -que prefereix no ser identificat- que ha vist a Facebook fotografies d’alguns dels seus antics alumnes units ara a les files de l’Estat Islàmic.
“Es poden sentir moltes històries que no tenen cap fonament per a mi”, subratlla l’exprofessor, en relació a la irrupció i propaganda del grup jihadista. “Durant segles musulmans i cristians hem conviscut junts: per què en aquesta era estem patint aquesta discriminació? Suposem que hi ha dos camins, el correcte i l’erroni; si tries l’erroni, per què has de jutjar les creences dels altres? Això està passant sobretot en aquests anys recents”, lamenta.
Canvi radical
“Ens hem convertit en refugiats i a ningú li importa. Teníem una situació econòmica molt favorable: cotxes, casa, bona educació, tothom tenia els seus negocis... Hi ha una gran diferència comparat amb ara. Potser això que ens ha passat és una prova que ens posa Déu”, afegeix. I evoca un fragment de la Bíblia per trobar una explicació al canvi dràstic que han patit: “No amuntegueu tresors aquí a la Terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. Reuniu tresors al Cel […] perquè on tens el tresor també hi tindràs el cor”.
Per als cristians de l’Iraq el passat ja és molt lluny, i només els queda el futur.
