Judici a 200 militars turcs acusats del cop fallit

BarcelonaCom una pena de telenotícies, els 221 acusats per la justícia turca d’haver participat en el fallit cop d’estat de fa deu mesos van haver de patir l’escarni d’un públic incondicional del president, Recep Tayyip Erdogan, en ser obligats a desfilar per l’exterior del jutjat on ahir va començar la vista. Dels processats, més de 200 pertanyien a l’exèrcit i la meitat eren alts oficials, amb estrelles de capitans i generals. D’aquests acusats, el de més graduació és l’antic cap de la força aèria, Akin Öztürk. La fiscalia reclama per a tots ells la cadena perpètua, una pena insuficient a parer de les desenes de ciutadans que es van acostar fins al tribunal per exigir la pena de mort. El govern ha promès recuperar aquest càstig, cosa que el posaria definitivament fora de la llista d’espera de la Unió Europea, adverteixen des de Brussel·les.

La majoria dels acusats pertanyen, segons l’acusació pública, a l’organització Pau a Casa, que va entrar a la televisió pública per obligar a llegir un comunicat al presentador a favor de la sublevació. Els càrrecs contra els processats inclouen també les 250 morts que es van produir durant la insurrecció.

Precisament ahir van quedar arrestats dos professors que des de feia 75 dies secundaven una vaga de fam asseguts pacíficament en una plaça per protestar contra el decret que va propiciar el seu acomiadament. En un vídeo fet públic per companys es pot veure com la policia irromp de manera violenta al seu habitatge i l’escorcolla.

Purga en tots els sectors

La nit del 15 de juliol de l’any passat un grup de militars es va sublevar contra el règim d’Erdogan però en poques hores van ser derrocats, enmig d’un silenci més que eloqüent de la comunitat internacional i d’aliats com els Estats Units o la UE, que van trigar hores a condemnar l’intent d’alçament militar. Però Erdogan va veure en la sublevació un “regal de Déu”, l’excusa per acabar amb la dissidència interna molesta, que va concentrar en els simpatitzants i membres de la xarxa fundada per Fetullah Güllen, un clergue islamista, antic soci del president i autoexiliat als Estats Units. En nom de la seguretat i la lluita contra el terrorisme, la policia va detenir en els dies posteriors fins a 50.000 persones i va sancionar o acomiadar en compliment de nous decrets -aprovats especialment per facilitar la purga- 140.000 funcionaris, entre els quals hi havia policies, militars, professors i metges.

Dificultats d’inserció

Amnistia Internacional ha denunciat les detencions “arbitràries” dels funcionaris, condemnats a “l’aniquilació professional”, ja que després de ser expulsats dels seus llocs de treball els és pràcticament impossible trobar-ne un altre al sector privat. Aquests professionals queden marcats i les empreses tenen por que se’ls tingui en compte que contracten persones considerades enemigues del règim. A més, la solució tampoc no passa per abandonar Turquia, ja que automàticament els represaliats perden el passaport.

Fins i tot l’ONG subratlla que, encara que els expulsats siguin soldats que van participar activament en el cop i estigui justificada l’expulsió de la carrera militar, els afectats només han rebut una breu informació que els atribueix “vincles amb el terrorisme”.