Publicitat
Publicitat

LLUITA PEL PODER

La vicepresidenta del Tribunal Suprem admet que va pactar amb l'exèrcit dissoldre el Parlament

Jutges i militars egipcis s'alien contra Mursi

Tot i que va prometre cedir tota autoritat als líders electes, la junta militar ja havia planejat amb una de les jutges més importants del país preservar els poders polítics i bloquejar així l'auge dels islamistes. Tahani el-Gebali, la vicepresidenta del Tribunal Suprem Constitucional, ha admès que va aconsellar als generals no cedir l'autoritat a un poder civil fins que s'hagués redactat una nova carta magna. Perseguint aquest objectiu, l'alta instància va promulgar una decisió que permetia a l'exèrcit dissoldre el primer Parlament electe de la història d'Egipte i assegurar així que els militars poguessin supervisar l'esborrany de la Constitució.

Les negociacions secretes posen de manifest el que alguns han anomenat un cop judicial a Egipte. Des del moment que els militars van prendre el relleu al president deposat Hosni Mubàrak, els generals "amb tota seguretat" mai han intentat cedir l'autoritat abans de supervisar la nova Constitució, ha assegurat la jutge El-Gebali. De fet, recorda que l'anunci del consell militar de cedir els poders tenia la premissa de primer haver establert la Constitució, recorda la jutge, així els generals "sabrien a qui estaven cedint el poder sobre aquesta base, aquesta era la intenció".

Quan els militars van agafar les regnes de la transició, es van erigir garants de la revolució pacífica, com una força que havia d'ajudar a consolidar la democràcia a Egipte. Els manifestants, concentrats a la plaça Tahrir, corejaven que tant el poble com l'exèrcit eren un de sol, i la junta militar va prometre una ràpida transició cap a un control civil. Però un any i mig més tard, els fets han demostrat que els militars mai han tingut la intenció de cedir els poders a una autoritat escollida democràticament.

Objectiu: frenar els islamistes

Ara que el nou president egipci, Mohammed Mursi -escollit democràticament-, intenta modelar el seu rol com a cap d'estat, s'enfronta alhora a un poder militar que ha absorbit tant el poder executiu com el legislatiu. Els generals, de nou, han promès que transferiran els poders després que s'esculli un nou Parlament i es redacti una nova Constitució.

Alguns discuteixen que això sigui en benefici dels egipcis.

Els generals "volen assegurar-se abans d'abandonar el vaixell que la Constitució no és monopolitzada per cap altre grup o direcció", explicava Anwar al-Sadat, nebot de l'expresident i diputat del Parlament dissolt. Feia referència als islamistes i les pors que es fes el salt a un estat religiós abans que a un estat civil.

La jutge El-Gebali va especificar que els seus contactes directes amb la cúpula militar van començar el maig de l'any passat, després d'una gran manifestació a Tahrir tant d'activistes liberals com seculars demanant una Constitució abans de les eleccions. "Això va canviar la perspectiva sobre la junta militar -apuntava-. Fins llavors havia pensat que l'únic poder popular que hi havia al carrer eren els Germans Musulmans".

Va ser justament aleshores quan El-Gebali va començar a ajudar els militars a modificar la Constitució amb normes que protegien les llibertats civils però alhora garantien explícitament l'autonomia militar. "Van acceptar-ho i van acordar llançar una declaració constitucional amb això". El que es valorava era poder dissoldre el Parlament en qualsevol moment, i això és el que va passar just abans de les presidencials. "Sabíem que els comicis donarien una majoria als islamistes", afegeix la jutge. "La democràcia no és només sumar vots, sinó construir una infraestructura democràtica. I és el que vam fer, vam començar la casa per la teulada".

Més continguts de