Publicitat
Publicitat

L'activista yazidita Nadia Murad reclama jutjar els que tornen de la jihad

Aquesta esclava de l'Estat Islàmic (EI) ha rebut aquest dimecres a Barcelona el premi per la Pau de l'Associació per les Nacions Unides

L'activista Nadia Murad, supervivent de l'Estat Islàmic (EI), ha reclamat aquest dimecres als països membres de tribunals internacionals que jutgin els seus nacionals que tornen de lluitar per l'autoproclamat califat d'aquesta organització terrorista, per avançar encara més en la defensa de les víctimes.

Nadia Murad: "Demano al govern espanyol que reconegui el genocidi yazidita"Ho ha dit abans de la recepció del 37è Premi per la Pau de l'Associació per les Nacions Unides (Anue) en reconeixement de la seva lluita per la dignitat dels supervivents del tràfic de persones i protecció de les minories ètniques.

Murad (Iraq, 1993) és una jove yazidita que viu a Alemanya amenaçada de mort per haver emprès accions legals contra comandants de l'organització terrorista, i va recollir el mes passat el premi Sakhàrov que atorga el Parlament Europeu per la defensa dels drets humans.

El premi, que té una dotació de 5.000 euros, ha reconegut també la seva feina d'informació al Consell de Seguretat de les Nacions Unides sobre el tràfic de persones i l'esclavitud, així com la seva campanya mundial per alertar de la situació extrema de nens i dones que es troben a les presons de l'EI, segrestades o venudes com a esclaves.

Més força per continuar treballant

"Aquest guardó em dóna més força per poder continuar treballant i aconseguir el respecte dels drets humans, sobretot dels oprimits, nens i dones de llocs en conflicte", ha assegurat l'activista acompanyada de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa.

Ha agraït el premi i ha fet una crida a la societat internacional perquè protegeixi minories com la yazidita –una secta religiosa kurda– i el cristianisme, entre altres.

La Diputació de Barcelona col·laborarà amb 150.000 euros amb una entitat que dóna suport a les víctimes sobre el terreny, ha anunciat Conesa, que ha afegit: "Sentim la necessitat de demanar perdó per l'immobilisme de la societat occidental i d'Europa" davant aquests crims, i ha apel·lat a l'activisme de la societat civil.

La responsabilitat d'Occident

El president d'Anue –reconeguda per l'ONU com a vincle amb la societat civil a l'Estat–, Eduard Segarra, ha afegit: "Tenim certa responsabilitat per omissió, per indiferència" davant de fets com els relatats per Murad, que va ser violada i torturada entre altres 14.000 yazidites, segrestades o assassinades.

Murad ha relatat que va ser segrestada al costat de 6.000 persones per soldats l'EI el 2014, amb les quals "van cometre atrocitats com vendre-les i abusar d'elles" quan van assetjar la seva població, Kocho, i van assassinar els seus pares.

La jove va aconseguir escapar-se dels seus captors a Mossul (Iraq) gràcies a l'ajuda d'una família musulmana, i ha destacat que Espanya, com a membre del Consell de Seguretat de l'ONU, "pot aportar molt" donant suport en el seu procés obert contra els crims comesos contra la seva comunitat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT