Internacional 03/05/2016

Puigdemont i Colau coincideixen en reclamar a Madrid que desencalli l'acollida de refugiats

Una jornada internacional organitzada pel Diplocat analitza la situació de la pitjor crisi migratòria que viu Europa des de la Segona Guerra Mundial

Cristina Mas
3 min
Puigdemont i Colau en la inauguració de la jornada del Diplocat.

BarcelonaEl president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, han reiterat aquest dimarts a Barcelona el seu compromís institucional i el de la ciutadania catalana –amb una sòlida tradició interancionalista i de solidaritat– en l'acollida de refugiats davant la pitjor crisi humanitària que viu Europa des de la Segona Guerra Mundial.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Tots dos han inaugurat el fòrum internacional sobre la recepció i integració de refugiats a la Unió Europea, amb una quarentena de polítics experts i representants d'entitats d'una dotzena de països, organitzat pel Consell de Diplomàcia pública de Catalunya, el Diplocat. Puigdemont i Colau han coincidit a denunciar el bloqueig del govern espanyol, que té la competència exclusiva en matèria d'acollida, i no permet l'arribada dels 4.500 refugiats que les institucions catalanes s'han ofert a acollir.

Colau ha revelat que en els primers tres mesos del 2016 han demanat asil a Barcelona unes 600 persones, malgrat les polítiques de 'bunkerització' d'Europa i dels obstacles del govern espanyol, que s'havia compromès a acollir 17.000 refugiats i només a reallotjat 18 persones fins ara. "Arriben igualment, perquè fugen de la guerra i la misèria: la pregunta és si els volem atendre bé o malament", ha resumit l'alcaldessa.

Colau ha recordat el tradicional posicionament de la societat civil catalana en favor de la pau, els Drets Humans, i la democràcia, amb exemples com les guerres de Bòsnia i de l'Iraq, i ha confessat que "com a ciutadana, com a mare i com a alcaldessa sento que hem de fer més per evitar que el nostre mar, que voldríem un pont de cultures deixi de ser una fossa vergonyat: estem obligats a fer més, si ens volem dir institucions democràtiques, i mirar-nos al mirall cada dia quan ens llevem".

L'alcaldessa ha enumerat tres problemes de la política europea d'asil: el tancament de fronteres, la manca de representació de les ciutats i regions (on es fa l'acollida) en la presa de decisions i en la gestió de fons i la diferenciació entre migrants i refugiats, perquè "per exigir els deures de ciutadania cal que les persones gaudeixin dels drets". I ha apel·lat a "refundar Europa des de baix, tornant als seus valors fundacionals o estarà perduda".

El compromís català

Per la seva banda, el president de la Generalitat ha apel·lat a que "prenguem consciència que la crisi de refugiats és una de les tristes fites del segle XXI" i ha reivindicat el compromís català "amb una acció exterior que ens situï com actor internacional compromès amb un món més just i més sostenible, des de la doble mirada cap a Europa, amb un peu i mig dins la Mediterrània".

Puigdemont ha reclamat "una via segura i solvent de demanda d'asil a Europa" i també anar a l'arrel dels conflictes per fer de la "Mediterrània una regió més segura, més pacífica i més democràtica". En aquest sentit ha recordat que la Unió per al Mediterrani, l'organisme amb seu a Barcelona on estan representats els 43 països de la regió, "hauria de ser capaç de jugar un paper clau en la resolució d'aquesta crisi".

El president també ha volgut recordar la història d'exili de Catalunya, després de "la victòria militar de l'exèrcit feixista del general Franco", que marca un "compromís moral" del poble i les institucions catalanes. Per això, ha dit, la Generalitat ha ofert tant al govern espanyol com a la Comissió Europea l'acollida de 4.500 refugiats, 1.800 dels quals de manera immediata.

60 milions de desplaçats al món

A la sessió inaugural Maria Jesús Vega, portaveu de l'ACNUR a Espanya, ha recordat que al món hi ha 60 milions de persones desplaçades per conflictes, i que una mitjana de 10 persones mor cada dia al Mediterrani. "Les polítiques d'asil es fan cada cop més restrictives i la retòrica d'alguns grups polítics fomenta xenofòbia", ha dit.

"Tot i la resposta tardana, dèbil, fragmentada i desigual de la UE, als països que porten el pes de la crisi, hi ha entitats que treballen contracorrent per salvar vides", ha assegurat Vega que també ha recordat que la immigració "és un fenomen positiu i enriquidor si es canalitza adequadament. Perquè no vénen amb les mans buides" i ha reclamat "polítiques que posin als refugiats al centre de la presa de decisions".

stats