Acusacions creuades de violar la treva

BarcelonaL’alto el foc a Síria continua en vigor, malgrat que ahir, en el seu segon dia, el govern i els grups opositors es van creuar acusacions d’haver violat les condicions de la treva a diferents zones del país. Malgrat aquest intercanvi verbal, però, no va transcendir que s’haguessin produït ofensives a gran escala en els principals fronts de la guerra. Amb tot, el degoteig de víctimes mortals continua i, segons els càlculs de l’ONG Observatori Sirià dels Drets Humans, el primer dia de cessament de la violència, dissabte, van morir 183 persones, de les quals 89 eren milicians de l’Estat Islàmic. A la xifra cal afegir-hi, a falta de dades oficials, la dotzena de morts d’ahir.

El règim de Baixar al-Assad va justificar haver mantingut part de la campanya militar perquè és contra els grups terroristes, que han quedat exclosos de la treva pactada entre els Estats Units i Rússia i assumida per la majoria de bàndols enfrontats en el conflicte.

Malgrat aquesta calma relativa regnant, que la ciutadania aprofita per intentar refer la vida quotidiana, avions i helicòpters militars van bombardejar àrees que estan en mans de l’oposició en diverses províncies. L’Observatori va detallar bombardejos aeris en localitats rurals a prop d’Alep o a Idleb. A més, atacs d’helicòpters també van deixar caure barrils d’explosius a la regió de Jabal al-Akrad, al nord de Latakia, on hi va haver un intercanvi de foc entre les autoritats i les faccions armades, la mateixa situació que es va viure a prop de Homs.

A la província d’Al-Raqqa, bastió de l’Estat Islàmic, es van comptabilitzar fins a cinc bombardejos aeris, segons la mateixa ONG.

Crisi de refugiats

A l’altra banda del Mediterrani, la guerra de Síria continua tenint una cara amarga amb la crisi de refugiats. Fins a 70.000 persones arribaran a Grècia durant el mes que ve. Són les previsions amb les quals treballa el govern d’Alexis Tsipras, que ahir va tornar a insistir que sense la implicació i l’ajut dels socis de la Unió Europea aquests refugiats quedaran bloquejats i la situació, ja de per si caòtica a les illes, serà totalment incontrolable.

El titular d’Immigració grec, Ioannis Muzalas, va afirmar ahir que el seu executiu ja ha presentat un pla de contingència a Brussel·les en què quantifica l’ajuda “en diners, material i personal” que necessita per donar sortida al gran flux de persones que creuen el Mediterrani fugint de la guerra síria, que no ha cessat malgrat l’arribada de l’hivern i l’empitjorament de les condicions meteorològiques.

Grècia està en el punt de mira dels socis europeus, que li reclamen que posi en marxa els centres de registre d’immigrants pactats. En aquest punt, l’executiu de Syriza afirma que no seria cap “tragèdia” haver de decretar l’estat d’emergència, perquè permetria augmentar la dotació econòmica, ara limitada per les imposicions d’austeritat de la UE.