Tunísia, a primera línia de foc amb l’Estat Islàmic

Ben Gardane (tunísia)Situada a uns 30 quilòmetres de Líbia, Ben Gardane ofereix nombroses senyals de ser una ciutat de frontera calenta: les mirades desconfiades dels veïns, la proliferació de mansions i cotxes de luxe i el fosc mercat d’objectes de contraban. Aquesta és també la frontera del nord d’Àfrica que l’autodenominat Estat Islàmic no ha pogut franquejar. Fa prop d’un mes combatents jihadistes van intentar assaltar Ben Gardane i van desencadenar una batalla als carrers de la ciutat que es va prolongar durant hores i que es va saldar amb la mort de 36 presumptes terroristes, 12 membres de les forces de seguretat i 7 civils.

“En despertar-nos, a trenc d’alba, vam veure homes armats vestits de paisà circulant per la ciutat. Cridaven «No tingueu por. Som de l’Estat Islàmic i hem vingut a alliberar-vos»”, recorda Sami al-Jari, un agent de policia. El seu oncle Abdelkarim, un policia jubilat, i el seu cosí, Lassad, van anar a trobar els assaltants, tot i no anar armats. “Els van agafar i els van matar d’un tret, al mateix carrer”, explica amb tristor Al-Jari. En primer lloc els militants armats van dirigir-se a la casa del màxim responsable de la lluita antiterrorista i el van assassinar. Tot seguit van atacar una caserna de l’exèrcit i dues comissaries de policia, avui protegides per franctiradors.

Segons el primer ministre tunisià, Habib Essid, l’EI pretenia assumir el control de la població per sorpresa i declarar-hi un “emirat”. Tanmateix, alguns analistes dubten que el seu objectiu fos tan ambiciós. “No tenien prou efectius per controlar una ciutat tan estratègica i ben protegida”, sosté Habib Sayah, un analista antiterrorista tunisià. “Una possible hipòtesi és que, després de la detenció del germà d’un dels líders de l’EI dos dies abans, precipitessin la seva acció perquè van sentir que el setge al seu voltant s’estrenyia”, afegeix Sayah.

Operació policial

Els dies posteriors a l’atac, a la comarca de Ben Gardane es van produir diversos tirotejos entre presumptes terroristes i les forces de seguretat, que van pentinar la zona casa per casa. En els enfrontaments van morir 14 presumptes membres de l’EI i un policia. Gràcies a la informació recollida, les autoritats tunisianes van trobar quatre arsenals que contenien armament divers, incloent-hi llançagranades i projectils.

Fonts d’Interior asseguren que ja s’han identificat la majoria dels combatents jihadistes i que eren de nacionalitat tunisiana. Actualment la policia i els serveis d’intel·ligència estan investigant si van rebre formació a Líbia, com els terroristes que van cometre tres atemptats l’any passat a Tunísia que van emportar-se la vida de 70 persones, incloent-hi desenes de turistes. Alguns veïns van reconèixer entre els assaltants cares conegudes, la qual cosa suggereix que havien viscut un temps a la ciutat. “Nosaltres no vam veure cap moviment estrany al desert els dies abans”, explica M.A., un contrabandista, fet que confirma que l’atac és obra de “cèl·lules dorments”.

Sense fàbriques ni complexos turístics, Ben Gardane ha viscut tradicionalment del contraban amb Líbia. A causa de la importància de l’economia paral·lela, molts analistes temien que es forgés una aliança entre els moviments jihadistes i les xarxes de contraban. La setmana passada es va desmentir aquest escenari. “La ciutadania es va posar al costat de les forces de seguretat i els va proporcionar informació durant la batalla. L’EI va fracassar en el seu intent de provocar una rebel·lió popular”, diu Aouni Ajil, el corresponsal de la ràdio pública. “Al desert ens creuem amb els jihadistes, però no hi tenim relacions. Cadascú fa la seva”, confirma M.A.

Tot i que la batalla de Ben Gardane va ser un cop per a l’EI a Tunísia, els experts consideren que l’amenaça per a la jove democràcia tunisiana, instaurada després de la revolució del 2010, no s’ha dissipat.