La condemna a Karadzic fa justícia a Bòsnia i Hercegovina

SarajevoSarajevo encara no oblida la primera amenaça pública de Radovan Karadzic, condemnat dijous a 40 anys de presó com a cervell polític dels crims de guerra a Bòsnia i Hercegovina, quan el 1992 va dir al Parlament que mataria tots els bosnians musulmans si el país continuava amb el procés d’independència.

Amb Rakto Mladic com a cap militar, els dos homes van organitzar un exèrcit potent amb el suport incondicional de Sèrbia, van envoltar Sarajevo ocupant les muntanyes per disparar a milers de civils innocents, bombardejar hospitals i escoles.

El veredicte de Karadzic va aixecar dijous molta expectació a Sarajevo. Tothom es va abocar a la televisió a veure en què quedava la condemna del que avui sembla un homenet inofensiu de cabells blancs.

El criminal de guerra encara aixeca admiració entre alguns. Fa pocs dies , el president de la República Srpska, Milorad Dodik, va obrir una residència d’estudiants a Pale (la capital sèrbia durant la guerra) amb el nom de “Radovan Karadzic”.

Expectació màxima

Per què tanta expectació? Bòsnia i Hercegovina, país governat per 3 presidents diferents, fa temps que pateix una radicalització de la República Srpska (una de les parts), on cada vegada més s’estan exaltant els “herois de guerra serbis” i negant els crims de guerra que van cometre. L’odi i les peticions d’independència creixen en aquest districte on les escoles tenen els seus propis programes, ensenyen una versió de la història, mentre la resta del país intenta fer vida normal.

Radovan Karadzic va ser el president i fundador de la República Sèrbia de Bòsnia l’any 1992, amb Sarajevo com a capital, posteriorment rebatejada com a República Srpska, amb ell mateix com a cap d’estat. La condemna de Karadzic, doncs, és essencial no només per a la justícia i la dignitat de totes les víctimes de la guerra, sinó també pel radicalisme i les humiliacions constants de la República Srpska cap al seu propi país.

L’excomandant suprem de la República Sèrbia va ser declarat culpable de 10 dels 11 càrrecs que se li imputaven. El jurat va expressar que no hi havia proves suficients per afirmar que es van produir genocidis als municipis de Bratunac, Foca, Kljuc, Prijedor, Sanski Most, Vlasenica i Zvornik, sinó crim organitzat de guerra en contra de tota la població que no fos sèrbia.

Reaccions de diferents tipus

Munira Subasic, presidenta de les Mares de Srebrenica, va assegurar que "els anys de presó no són importants, el que realment ens satisfà és que després de ser sentenciat com a president polític i criminal de guerra ja no tindrem més casos d’humiliació com el de fa pocs dies a Pale”.

També Jovan Divjak, general de l’exèrcit bosnià i fundador de l'ONG L’educació construeix BiH, va expressar la seva sorpresa: “No puc entendre la poca professionalitat dels jutges. No tinc paraules per expressar el que sento. Creia que els jutges eren persones que enviaven missatges per a la civilització, si aquest ha de ser el missatge, el món està perdut”.

“Nosaltres continuarem estant al costat de la nostra gent, protegirem els nostres drets i la vida de la República Srpska, no deixarem que ningú trepitgi serbis només pel fet de ser qui són, estem orgullosos i si cal desobeirem", va assegurar el primer ministre serbi, Aleksandar Vucic, que va afegir: "No només sóc responsable dels serbis que viuen a Sèrbia. Malgrat el passat, farem tots els esforços per recuperar la pau i la cooperació amb els països balcànics”.

El criminal de guerra es va amagar durant 12 anys, fins que l’estiu de 2008 va ser detingut al centre de Belgrad i un mes més tard traslladat a la unitat de detenció de l'Haia. Després d’anys d’espera Bòsnia obté la raó, per fi es fa justícia.