Alemanya recorda el 80è aniversari de l'arribada de Hitler al poder

BerlínAquest dimecres es complia el 80è aniversari de l'arribada al poder d'Adolf Hitler. I, per commemorar-ho, la bandera alemanya onejava a mig pal al Parlament de la nació. Ho feia mentre desenes de ciutadans anònims explicaven les seves vivències, els seus records d'una jornada, la del 30 de gener del 1933, que estava cridada a canviar no només la història d'Alemanya, sinó la de tot Europa i, com si d'un dòmino es tractés, la del món. Concerts, visites guiades i exposicions marquen des d'aquest dimecres tot un any amb què Alemanya recorda l'inici d'un trauma que encara deixa empremta al país.

Una empremta que ha ressonat en el discurs pronunciat aquest dimecres per la cancellera alemanya, Angela Merkel, en el qual ha afirmat que l'arribada d'Adolf Hitler al poder fa vuitanta anys no hauria estat possible "sense la complicitat o la indiferència de les elits alemanyes i de bona part de la societat". "L'ascens del nacionalsocialisme només va ser possible perquè les elits i bona part de la societat alemanyes van contribuir-hi", ha dit Merkel en la inauguració d'una exposició que mostra el camí que va portar al nomenament de Hitler com a canceller, el 30 gener del 1933, per part del president Paul von Hindenburg. Merkel ha afegit que una de les lliçons que deixa l'arribada del nazisme al poder és que la defensa dels drets humans necessita sempre "ciutadans compromesos, decidits a mostrar valor civil".

El president del parlament alemany, Norbert Lammert, per la seva banda, ha dit que l'arribada dels nazis al poder no va ser accidental, sinó producte del deteriorament de la democràcia durant la república de Weimar. Hindenburg, un heroi alemany de la Primera Guerra Mundial que no va ocultar mai el seu rebuig al parlamentarisme, va nomenar Hitler canceller el 30 de gener del 1933, al capdavant d'una coalició de diverses forces conservadores. L'historiador Norbert Frei ha recordat, en un assaig publicat aquest dimecres al 'Süddeutsche Zeitung', que, malgrat totes les diferències que hi havia entre els integrants d'aquella coalició, hi havia un objectiu comú que era la destrucció de la democràcia parlamentària.

Crisi econòmica i descontentament social

Una ironia de la història és que el nomenament de Hitler com a canceller es va produir en un moment en què la crisi econòmica començava a superar-se i el partit nacionalsocialista estava començant a perdre vots. La crisi econòmica del 1929 havia fet que a Alemanya augmentés el descontentament social i que en cercles conservadors creixés el revengisme davant la humiliació que havia significat la derrota a la Primera Guerra Mundial i la signatura del Tractat de Versalles. Els conservadors van crear la llegenda d'un exèrcit que no havia estat vençut en el camp de batalla i que havia estat traït per les forces antimonàrquiques, en especial els socialdemòcrates, que havien acceptat la rendició després de decretar la fi de l'imperi alemany.

Tot aquest descontentament havia estat aprofitat pels nazis, que van aconseguir el seu millor resultat electoral en una de les diverses eleccions generals que es van celebrar el 1932, el 31 de juliol, amb el 37% dels vots. En les últimes eleccions que es van celebrar el 1932, però, el suport als nazis havia baixat i quedat en el 33%. Malgrat aquesta tendència a la baixa, els partits que rebutjaven el sistema de la república de Weimar des de la dreta o l'esquerra seguien tenint majoria i era impossible crear una coalició amb les forces democràtiques.

Alguns historiadors sostenen que probablement Hindenburg va tenir l'esperança de poder manipular Hitler per als seus propis objectius, que apuntaven a la restauració de la monarquia. Tanmateix, després d'arribar Hitler a la cancelleria els nazis van començar a colpejar eficaçment els seus adversaris polítics i a guanyar suport. Al novembre del 1933, per tercera vegada en vuit mesos, es van tornar a celebrar eleccions generals i els nazis van obtenir el 92,2% dels vots. La sortida de la Lliga de Nacions, tema sobre el qual es va celebrar simultàniament un plebiscit, va obtenir un suport del 95,1%.

Norbert Frei, en el seu assaig del 'Süddeutsche Zeitung', cita una publicació d'un grup de resistència d'esquerra de l'època que diu que tot i que les xifres poden fer pensar en una manipulació, la realitat és diferent. El que passava, segons la font citada per Frei, és que s'havia donat una "penetració de la ideologia feixista en totes les classes de la societat alemanya".

Exposició

Aquella penetració és l'objecte de reflexió de 'Berlín 1933. El camí cap a la dictadura', l'exposició que aquest dimecres ha inaugurat Merkel al Centre d'Interpretació Topografia del Terror de Berlín. La mostra, acte central de la commemoració de l'arribada al poder d'Adolf Hitler, recull un centenar d'objectes-fotografies, reproduccions de documents originals i petits textos explicatius. L'exposició narra l'ascens de Hitler al poder i els sis primers mesos del seu mandat, quan el règim va fer de la violència la seva eina més poderosa per instaurar la dictadura.

La mostra també recorda 36 ciutadans que en les setmanes posteriors a la presa de poder de Hitler van ser víctimes de la violència del règim. Tot fent un repàs de les seves biografies, acompanyades de fotografies, posa nom, cognoms i cara a històries que, encara que diferents entre si, tenen la intolerància com a punt en comú.

'Berlín 1933. El camí cap a la dictadura' forma part d'una sèrie d'exposicions i actes en què participen tant grans museus com galeries, associacions o teatres per commemorar l'anomenat Tema de l'Any de Berlín. Sota el nom de 'Diversitat destruïda', el tema rememora no només el 80è aniversari de l'arribada de Hitler al poder; també el 75è aniversari de l'anomenada 'Nit dels Vidres Trencats', una jornada que va marcar l'inici de la persecució oberta als jueus.