Els líders religiosos a França reclamen més protecció contra el terrorisme als centres de culte
El rector de la gran mesquita de París diu que l'assassinat del mossèn a l'Alta Normandia és una acte "al marge de l'islam", mentre que el president de la Conferència Episcopal del país demana evitar la temptació de la venjança
BarcelonaEls líders de les grans religions de França han expressat aquest dimecres al president del país, François Hollande, la seva por després de l'assassinat a l'Alta Normandia del mossèn Jacques Hamel per part de dos "soldats" de l'Estat Islàmic (EI).
En declaracions als mitjans, el rector de la gran mesquita de París, Dalil Boubakeur, ha reclamat que "centres de culte jueus, cristians i musulmans siguin objecte de més atenció". I és que fins i tot "el més humil és també "objecte d'agressió", ha afegit en referència a l'església de Sant-Étienne-du-Rouvray, prop de Rouen, on aquest dimarts es va produir l'atac terrorista.
Boubakeur ha condemnat el "sacrilegi blasfem" de l'assassinat de Hamel, de 86 anys, en el moment en què oficiava una missa. "És un acte al marge de l'islam que tots els musulmans de França rebutgen de la forma més ferma", ha assegurat Boubakeur, i ha afegit que "aquests fets criminals" el que pretenen és trencar la unitat.
El president de la Conferència Episcopal de França i arquebisbe de París, André Vingt-Trois, ha demanat als catòlics que evitin la temptació de la venjança i que no perdin el sentit de la fe: "No ens podem deixar portar pel joc polític de Daeix [acrònim àrab de l'EI], que vol enfrontar-nos uns amb altres". "La relació particularment harmoniosa entre les nostres diferents religions a França és un recurs important per a la cohesió de la nostra societat", ha insistit Vingt-Trois.
Consell de seguretat excepcional
Després de reunir-se amb els líders religiosos, Hollande ha presidit aquest matí un consell amb els ministres i els responsables amb competències en matèria de seguretat i de defensa per abordar les conseqüències d'aquest nou atemptat a França, tan sols 12 dies després de la matança de Niça, el 14 de juliol.
De fet, el cap de l'estat ha anul·lat un viatge aquesta tarda a Praga que ja va cancel·lar una primera vegada a causa dels fets a la Costa Blava, en què van morir 84 persones i diversos centenars van resultar ferides.
