BarcelonaEls lectors de Houellebecq estan acostumats des de fa anys a la desesperança i el malestar que provoca la lectura de la seva obra novel·lística. Els quatre llibres de poemes que va publicar durant la dècada dels 90 ('Sobrevivir', 'El sentido de la lucha', 'La búsqueda de la felicidad' i 'Renacimiento'), que van aparèixer paral·lelament a 'Ampliación del campo de batalla' (1994) i 'Les partícules elementals' (1998), mostren la dimensió més crua i contundent del discurs de l'escriptor francès, que aquest dimecres ha contestat les preguntes dels periodistes amb una estranya calma i fredor que contrastava amb les afirmacions del seu discurs. "Per què escric? En primer lloc, escric per vanitat. Busco que m'aplaudeixin -ha dit–. Escric perquè em diverteixo, sobretot quan penso en l'arquitectura i l'organització del discurs. I escric per estar satisfet de mi mateix. Si no tingués la perspectiva de continuar publicant, probablement deixaria d'escriure".

Houellebecq ha negat una i altra vegada la dimensió suposadament autobiogràfica de la seva obra. "Amb la poesia pot haver-hi una sensació de difuminat total. Si començo un poema dient 'Hem pres una via ràpida', ningú no pot saber a qui es refereix, aquest 'nosaltres'. La novel·la té a veure amb la creació de personatges, i el discurs tot sovint es troba a mig camí entre la poesia i el teatre. Molts dels poemes els concebo a partir d'escenes que el lector pot anar completant. La poesia és un moment precís en la història que desconeixem". L'autor de 'Plataforma' (2000) i 'El mapa i el territori' (2010) ha admès que la concessió del premi Goncourt per la seva darrera novel·la no ha afectat la consideració que se li té a França: "Qui m'estimava ho segueix fent, i qui m'odiava no ha canviat d'opinió. Les vendes del llibre han estat molt altes, perquè és tradicional que els francesos regalin l'últim premi Goncourt per Nadal. La propera novel·la tindrà unes vendes semblants a les anteriors a 'El mapa i el territori', segurament".