El ‘friend’ Matthew Perry s’atreveix amb ‘L’estranya parella’
BarcelonaLa fortuna no ha somrigut en excés a Matthew Perry en els seus projectes televisius recents, així que en el seu nou intent s’ha refugiat en un clàssic entre clàssics: la multiversionada obra L’estranya parella, de Neil Simon. De moment, la cadena CBS sembla que hi confia prou per haver programat la seva estrena demà, just després de The Big Bang Theory, per tal que la sèrie reculli per arrossegament les audiències milionàries de la popular sitcom.
El mateix Perry és el productor executiu de la sèrie i s’ha reservat el paper del caòtic Oscar Madison. El seu contrapunt és l’obsessiu i ultraendreçat Felix Unger, a qui donarà cos i veu Thomas Lennon ( Reno 911!, The State ). Aquest remake parteix de la idea que, a finals dels anys 90, la parella es coneix a la universitat i l’atzar fa que acabin compartint habitació. Cadascú acaba casat amb una dona que és, alhora, molt diferent d’ells mateixos i tenen fills. Al cap de vint anys, les respectives dones se’n cansen i els conviden a marxar de casa: és el pretext argumental per reunir-los de nou, ja com a divorciats, sota un mateix sostre. I per si els problemes de convivència de dues personalitats tan oposades no fossin suficients, els guionistes els fan perseguir sentimentalment dues germanes, que són també companyes de pis en el mateix edifici, en una trama que bé podria formar part de la sèrie Friends, amb què Perry va saltar a la fama, només que amb unes quantes arrugues més al rostre.
Es tracta d’un projecte personal de l’actor, que el tenia al cap des de fa anys. I arriba en un moment de crisi en la seva carrera televisiva. Era un dels protagonistes de Studio 60, d’Aaron Sorkin, però la sèrie no va reeixir. Aleshores va produir, escriure i interpretar la comèdia Mr. Sunshine, que només va durar tres mesos en antena. Després va ser el protagonista de Go on, però la sèrie no va aconseguir renovar.
L’estranya parella es va estrenar a Broadway el 10 de març del 1965, amb Walter Matthau i Art Carney dirigits per Mike Nichols. Sobre l’escenari, una bona pila d’actors s’han forjat amb aquesta comèdia d’embolics. És el cas de Martin Short, Eugene Levy, Ethan Hawke i Craig Ferguson. Billy Crystal i Robin Williams havien d’encarnar també aquesta estranya parella, en un muntatge que volia viure de l’èxit del film El dia del pare, que protagonitzaven (però el projecte va desmuntar-se quan la pel·lícula va resultar un fracàs de taquilla). A Catalunya l’obra està lligada a Joan Pera i Paco Morán, que la van representar més de cinc anys per a 1.100.000 espectadors.
L’estranya parella també ha sigut un fenomen audiovisual. El 1968 es va estrenar l’adaptació de l’obra en pel·lícula (feta pel mateix Simon) i amb Walter Matthau repetint paper, però en aquest cas contraposat a Jack Lemmon. Aquest film és, de fet, el que ha captivat Perry des de jove i l’ha impulsat a provar fortuna ara, en una versió que beu directament de la pel·lícula. Trenta anys més tard, Matthau i Lemon van protagonitzar una segona part que va tenir un èxit molt més discret. A la petita pantalla la versió més recordada és la que la cadena ABC va mantenir en antena entre el 1970 i el 1975, amb Tony Randall i Jack Klugman en els papers principals. El canal va voler tornar-ho a intentar entre el 1982 i el 1983 amb una revisió protagonitzada per dos actors negres: Ron Glass i Demond Wilson. I encara una altra variant: la versió animada que, el 1975, va emetre l’ABC per seguir esprement l’èxit de la premissa, en aquest cas amb un gos i un gat com a duo protagonista.
