Syriza a la taula de l'Europa de l'austeritat: i ara què?

Enviada especial a AtenesEl nou primer ministre grec, Alexis Tsipras, té al davant un desafiament majúscul. Syriza va guanyar les eleccions de diumenge prometent alleugerir el pes del deute amb la 'troica', revertir la «crisi humanitària» que viu el país després de cinc anys d'austeritat, recuperar els drets socials arrabassats, tornar a contractar els funcionaris acomiadats amb les retallades i negociar de tu a tu amb els creditors internacionals sense trencar amb la UE i amb l'euro. A l'altre costat de la taula, els socis de la UE, el Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional adverteixen Tsipras que ha de respectar el Memoràndum d'Austeritat. El mateix que el líder de Syriza, en declarar-se guanyador diumenge, va prometre llençar a la paperera de la història.

Syriza ha promès un pla d'emergència social

El primer punt del programa de Salònica, que resumeix els plans de Syriza, planteja apujar el salari mínim de 580 a 751 euros, el nivell d'abans de la crisi. També proposa recuperar la paga de Nadal per als treballadors i els pensionistes que ingressin menys de 700 euros mensuals i repartir cupons per comprar aliments i pagar la factura elèctrica a 300.000 famílies amb problemes per arribar a finals de mes. Entre les mesures d'urgència també hi ha tornar la cobertura sanitària pública als tres milions de grecs que l'han perduda, després d'estar més d'un any a l'atur. Syriza ha calculat el cost d'aquest pla en 12.000 milions d'euros, que han de sortir de la renegociació del deute, un replantejament dels fons europeus i la lluita contra el frau fiscal. El segon pilar del programa de Salònica és revertir les lleis de liberalització del mercat laboral i les privatitzacions.

Renegociar el deute

El deute extern de Grècia és colossal: 318.000 milions d'euros, que equivalen al 175% del PIB, una càrrega que des d'un punt de vista econòmic és del tot insostenible. Si fa dos anys la fallida d'Atenes amenaçava sobretot els bancs privats –bàsicament alemanys i francesos–, ara el deute està en mans públiques (del Banc Central Europeu i la Comissió Europea), cosa que converteix el dossier grec en un problema sobretot polític. Syriza planteja una reestructuració del deute que inclou tres aspectes: la quitança d'una part «substancial», la rebaixa dels interessos i l'allargament dels terminis per la resta, i condicionar el pagament al creixement del país. Una música que no és precisament la de l'ortodòxia liberal que sona als despatxos de Berlín, Hèlsinki i Brussel·les.

Dos mesos per trobar una sortida

Syriza ha arribat al poder en un moment crític de les negociacions amb la troica. El Memoràndum s'hauria d'haver acabat el desembre passat, de manera que Atenes pogués finançar-se als mercats sense suport extern. Per quan arribés aquest moment s'havia posat sobre la taula l'anomenada línia de crèdit preventiu, una mena de xarxa de rescat permanent que permetria a Atenes demanar crèdits puntualment, també lligats a condicions d'austeritat, però sense la visita periòdica dels homes de negre. Aquest era el pla, però va arribar el desembre i Samaràs no havia fet els deures: es va pactar ampliar els terminis fins al 28 de febrer. Queden dos mesos perquè Tsipras i la 'troica' es posin d'acord, o Atenes no rebrà els 7.000 milions d'euros de l'últim tram del rescat. I aleshores no queda clar que el govern de Syriza pugui pagar nòmines i pensions. És per això que molts diuen que Samaràs, en anticipar les eleccions, els ha deixat la patata calenta per precipitar el caos i tornar com el salvador de la pàtria. És cert que els dos costats de la taula poden pactar donar-se temps, però això requeriria que Tsipras es comprometés a acatar el memoràndum que ha promès desobeir. A Atenes, els analistes propers a Syriza i els seus assessors econòmics estan convençuts que els seus socis de la UE els donaran coll per evitar mals majors, però això pressuposa una prudència que els líders europeus no han mostrat fins ara.

Poc marge de maniobra

Tsipras i la majoria de grecs volen continuar dins de l'euro i la UE, però Syriza també ha de demostrar que ha canviat les regles del joc. Fonts properes a les negociacions reconeixen que l'espai per a l'acord és mínim, i que, com a molt, es pot parlar d'un pacte cosmètic, que suposi una revisió tècnica dels terminis, però en cap cas un canvi radical ni una condonació de part del deute. La decisió final està en mans dels 28, i països com Alemanya o Finlàndia ja han tornat a insistir aquests dies que pensen reclamar fins a l'últim euro prestat. Si aquest és el resultat, per a Tsipras serà difícil satisfer els grecs, i sobretot mantenir unit el seu partit.