Publicitat

De comandant de 'paracas' a líder i president controvertit: la trajectòria d'Hugo Chávez, en 10 dates

El que ha mort com a president de Veneçuela i personatge d'influència mundial va fer el seu primer intent d'arribar al poder en un cop d'estat contra Carlos Andrés Pérez, que va fracassar, el va portar a la presó i va alimentar la seva popularitat

Hugo Rafael Chávez va néixer a Sabaneta, Barinas. Militar i polític veneçolà i president de la República Bolivariana de Veneçuela des del 2 de febrer del 1999. Va ingressar a l'exèrcit nacional i i va fundar l'any 1982 el Moviment Bolivarià Revolucionari 200.

El cop d'estat de Chávez

El nom del tinent coronel Hugo Chávez es fa conèixer quan encapçala un intent de cop d'estat contra el president Carlos Andrés Pérez, qüestionat per una política econòmica de tall neoliberal, que havia desencadenat la revolta coneguda com a caracazo. Chávez és empresonat per la participació en el cop, però Pérez cau el 1993 acusat de corrupció.

Campanya presidencial

Després de veure com creixia la seva popularitat, el col·lapse dels partits polítics tradicionals i el creixent rebuig a les polítiques del moment, va decidir iniciar el seu propi moviment polític electoral, que va anomenar Moviment Cinquena República. Després de les eleccions del 1998, Hugo Chávez es elegit nou President de Veneçuela amb el 56,5% dels vots.

Les dues Veneçuela

El 23 de maig de 1999, Chávez intervé per primera vegada a Aló presidente, un programa de televisió moderat per ell mateix que s'emetia els diumenges al matí i que no tenia hora d'acabament. Des d'aleshores s'han emès més de 1.600 hores de programa. L'estil directe, desenfadat i populista de Chávez genera grans adeptes i grans detractors, i divideix Veneçuela en dos.

Nova Constitució de Veneçuela

Durant el primer període (1999-2001), Chávez realitza un referèndum constituent a l'abril del 1999 amb el que es buscava modificar la Constitució 1961 i va ser aprovar per més del 81% de vots, i va aconseguir, com a resultat la Constutició de Veneçuela.

Cop d'estat del 2002

Chávez aprova per decret una reforma agrària i una llei d'hidrocarburs i de pesca. Després que decreti el relleu de la direcció de Petróleos de Venezuela (PDVSA), hi ha un cop d'estat i el cap de la patronal, Pedro Carmona, assumeix la presidència. El nou govern és reconegut pels Estats Units, Espanya i Colòmbia. El cop fracassa per la pressió popular.

El pols de les vagues

Però la inestabilitat continua, amb una aturada general dictada per la patronal i alguns sindicats que s'allarga 62 dies, amb el suport de la majoria de mitjans de comunicació. Les manifestacions de partidaris i detractors de Chávez són diàries. L'aturada afecta PDVSA i hi ha escassetat de combustible. Finalment el govern recupera el control de l'empresa, pel rebuig d'un nombre important de treballadors a l'aturada.

El referèndum revocatori

L'oposició va recollir més de tres milions de signatures per convocar un referèndum per apartar Chávez del govern. Amb una participació de gairebé el 70%, el president va obtenir el suport de sis de cada deu electors. Tots els observadors internacionals, inclòs Jimmy Carter, van avalar la transparència del procés.

Campanya contra els Estats Units

Una bona part del discurs i la praxis de Chávez ha girat al voltant dels Estats Units, i l'any 2002 el govern nord-americà va ser titllat d'amenaça per a la seguretat nacional. Però amb qui més problemes va tenir, va ser amb George Bush, qui el mateix Chávez va anomenar satanàs, en un discurs davant l'Assemblea General de l'ONU el 2006. " Ahir el diable va ser aquí, aquí mateix. Fa olor a sofre encara (vídeo)". Tot i les amenaces als Estats Units, Chávez mai va tallar a l'administració Bush les exportacions petroleres perquè el principal perjudicat hauria estat el mateix país veneçolà, tot i que l'any 2008 va estar decidit a expulsar l'ambaixador. Amb l'arribada d'Obama a la Casa Blanca, les relacions es van destensar.

'¿Por qué no te callas?'

El novembre de 2007, Chávez va acusar el govern espanyol de donar suport al cop d'Estat del 2002, i va acusar José María Aznar, president l'any 2002, de feixista. L'endemà, durant la Cimera Iberoamericana de Xile, José Luis Rodríguez Zapatero va exigir respecte per Aznar. Chávez, assegut unes cadires més enllà, el va interrompre diverses vegades. Va ser llavors quan el rei Joan Carles va irrompre contra el president veneçolà amb la famosa frase: "¿Por qué no te callas?" (vídeo).

La malaltia de Chávez i el nomenament de Maduro

Al juny, Chávez anuncia que té càncer i que l'han operat a l'Havana. Se sotmet a tractament i a dues operacions més. Es declara "curat" un any més tard i es mostra actiu a la campanya de les presidencials del 7 d'octubre, que guanya per 11 punts al seu rival, Capriles. El 8 de desembre marxa a Cuba per a la quarta operació.

PUBLICITAT

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT