Margallo demana a l'Iran suport per entrar al Consell de Seguretat de l'ONU i promet ser "un amic fidel"

TeheranEl ministre d'Afers Exteriors José Manuel García-Margallo ha demanat a l'Iran el seu suport per a la candidatura espanyola a ser membre no permanent del Consell de Seguretat de l'ONU per al períodeo 2015-2016 amb la "promesa" que la República Islàmica tindrà "un amic fidel" en aquesta institució si Espanya és triada.

Margallo és a la República Islàmica en viatge oficial perquè que Espanya i l'Iran esperen que aviat hi hagi un acord definitiu sobre el programa nuclear que permeti reprendre les relacions bilaterals en diversos àmbits, inclòs l'econòmic. El ministre espanyol ha apuntat que "s'obren oportunitats importants per a les empreses espanyoles" en la construcció d'infraestructures.

Aquest ha estat el missatge que han transmès en una roda de premsa conjunta Margallo i el seu homòleg de l'Iran, Mohammad Javad Zarif, després de la reunió que han mantingut a la seu del ministeri a Teheran.

García-Margallo, que va arribar aquest dissabte a la nit a Isfahan, ha decidit escurçar la seva visita oficial de tres dies a l'Iran per viatjar avui mateix a Brussel·les i assistir aquest dilluns a una reunió extraordinària dels ministres d'Exteriors de la UE per analitzar la situació a Ucraïna després del augment de la tensió a la península de Crimea.

El ministre, que finalment no s'ha reunit amb el president iranià, Hassan Rohani, és de viatge a la República Islàmica per explorar les possibilitats que s'obren en les relacions entre Espanya i l'Iran, després del Pla d'Acció de Ginebra, que preveu una congelació durant sis mesos de part del programa nuclear iranià i que ha fet que la UE hagi suspès algunes sancions.

García-Margallo, que ha agraït a les autoritats iranianes el canvi d'agenda ja que la reunió amb Zarif estava prevista per a demà, ha mostrat la satisfacció d'Espanya per l'acord provisional sobre el programa nuclear. "Espero que molt aviat tinguem un acord definitiu que ens permeti recuperar el pols i el nivell de les nostres relacions", ha assenyalat el cap de la diplomàcia espanyola.

El ministre espanyol espera que no calgui fer servir la pròrroga de sis mesos que estableix l'acord entre l'Iran i el Grup 5+1 (Rússia, els EUA, la Xina, el Regne Unit i França més Alemanya) i que en el termini previst inicialment s'aconsegueixi l'acord definitiu.

En el mateix sentit s'ha expressat Zarif, que ha apuntat que si hi ha "bona voluntat política" i si es compleix l'acord de Ginebra, al qual les parts s'han compromès, hi ha possibilitats que el litigi sobre el programa nuclear es resolgui a finals del juliol.

Margallo ha explicat que en els últims temps les relacions bilaterals econòmiques "han patit enormement" ja que Espanya importava l'any 2011 el 14% de les seves necessitats de petroli a l'Iran, uns 4.000 milions d'euros enfront dels 77 milions actuals. I Espanya exportava a l'Iran maquinaria industrial per 660 milions d'euros, una xifra que s'ha reduït a la meitat.

El ministre espanyol ha destacat que Espanya pot oferir moltes possibilitats a l'Iran en camps com la construcció d'autopistes i carreteres, de traçats de ferrocarril l'alta velocitat, de gestió aeroportuària, de tractament d'aigües i d'energies renovables. "Espero que quan la situació es normalitzi i recuperem i fins i tot millorem les relacions bilaterals econòmiques", ha subratllat.

Zarif s'ha referit a les relacions "històriques" entre Espanya i l'Iran, " basades en el respecte i els interessos recíprocs". No obstant això, ha especificat que en els últims anys hi ha hagut "alguns problemes" per les sancions de la UE, fet que ha reduït el nivell d'aquestes relacions bilaterals, i ha manifestat que espera que es retirin aquests embargaments perquè el seu país "és partidari de la pau".

Actualment, segons Zarif, l'Iran està "molt content" per la voluntat dels dos països "d'estendre i reprendre les relacions" en tots els àmbits, inclòs l'econòmic.

Pel que fa a la resta de temes, a més de la situació a Ucraïna els dos ministres també han parlat del conflicte sirià i de la crisi humanitària que comporta. Una crisi "molt perillosa" que afecta la regió, segons Zarif, que ha explicat que ha acordat amb la delegació espanyola –"que crida a la pau i el diàleg"– continuar parlant d'aquesta crisi humanitària i fer-ne un seguiment malgrat els diferents punts de vista" respecte de Síria.