Menys soldats en un exèrcit xinès més modern L’armada xinesa, davant d’Alaska

PequínEl president xinès, Xi Jinping, va anunciar ahir que reduirà el personal militar del país en 300.000 efectius en el marc d’una desfilada que marca els 70 anys de la fi de la Segona Guerra Mundial i que ha utilitzat per presentar l’Exèrcit Popular d’Alliberament com una força per a la pau i l’estabilitat regional. Actualment l’exèrcit xinès té més de dos milions de membres, i el president Xi ha emprès un procés de modernització accelerada de les forces armades que pretén desplaçar la despesa destinada a les forces tradicionals de terra cap als exèrcits del mar i l’aire, unes forces més avançades que requereixen menys personal però més capacitat.

“Anuncio que la Xina reduirà el nombre de personal militar en 300.000 soldats”, va dir Xi Jinping després de declarar que els militars estan “lleialment compromesos amb el sagrat deure de defensar la seguretat de la pàtria i la vida pacífica dels pobles i determinats a salvaguardar la pau mundial”. En anunciar la retallada, la més gran en dues dècades, el cap de govern xinès va assenyalar la seva determinació a tirar endavant amb el programa de reestructuració militar, tot i la desacceleració econòmica del país, havent de fer front a la situació de trobar feina per als soldats desmobilitzats, molts dels quals amb habilitats limitades.

La desfilada, que va començar immediatament després del discurs del president, es va presentar com una commemoració del final de la Segona Guerra Mundial, però va semblar que era un intent del Partit Comunista de mostrar l’augment del seu poder militar a una audiència global, amb una desfilada de 12.000 soldats marxant sobre la plaça de Tiananmen escortats per tancs i vehicles carregats de míssils per terra i avions de combat per l’aire. A la cerimònia hi van assistir dirigents polítics com el president rus, Vladímir Putin, i el cap d’estat del Sudan, Omar al-Baixir, acusat pel Tribunal Penal Internacional de genocidi i rebut per Xi Jinping com “un vell amic del poble xinès”.

El cap de l’Escola de Seguretat Nacional de la Universitat Australiana de Canberra, Rory Medcalf, assegura que “pot semblar una mesura plaent perquè està reduint el seu exèrcit com un senyal de pau i bona voluntat, però la Xina no necessita un exèrcit d’aquestes dimensions”. Segons Medcalf, el personal dels diferents exèrcits suposa un cost enorme al pressupost militar, i durant els últims anys el sou dels soldats ha augmentat considerablement; aquesta és una de les possibles raons per reduir el personal.

Bonnie S. Glaser, assessora experta en Àsia del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals a Washington, assegura que la reducció de les tropes forma part d’un esforç perquè els militars siguin més eficients i professionals. “L’exèrcit xinès ha arribat més lluny que qualsevol altre cos militar en l’última dècada”, diu Glaser, però assegura que “ningú reconeix millor les deficiències de l’exèrcit xinès que la mateixa Xina”. El país asiàtic ha fet passos significatius en la construcció d’un exèrcit de classe mundial en l’última dècada, segons reconeix l’assessora, però continua tenint problemes: “No sabem com els solucionaran per competir amb l’exèrcit dels Estats Units, però el que és segur és que ho faran”.

Cinc embarcacions de l’armada xinesa van ser interceptades dimecres navegant per aigües internacionals al mar de Bering, davant les costes d’Alaska. Segons el Pentàgon, és el primer cop que es detecta un moviment d’aquestes característiques, que sembla que no va tenir cap caire hostil. Els EUA van treure importància a la localització i van assegurar que la Xina tenia tot el dret a navegar per aigües internacionals sempre que es respectessin les normes que imperen sobre aquesta jurisdicció. La detecció d’aquestes embarcacions xineses, que segons els experts demostra els grans avenços de Pequín en matèria militar, va tenir lloc just l’últim dia de la històrica visita que el president dels EUA, Barack Obama, va fer a l’Alaska àrtica.