La UE paga a l’Àfrica per aturar els fluxos migratoris
Els països africans es resisteixen als convenis de retorn i reclamen més vies legals d’entrada a Europa
Brussel·lesEuropa va girar ahir la mirada, com no ho havia fet en molt de temps, cap al continent africà. Un total de 63 líders europeus i africans es van reunir a La Valletta (Malta) per bastir ponts entre els dos continents a l’hora de gestionar una de les grans qüestions que els uneix ara mateix: el flux migratori. L’acord, que encara s’ha d’acabar de discutir avui, compromet els Vint-i-vuit a ajudar econòmicament els països africans a canvi que intentin evitar que ningú s’embarqui en perilloses rutes cap a Europa.
Segons l’esborrany de conclusions, la cooperació vol centrar-se en cinc punts principals, entre els quals destaca una ajuda econòmica a través del fons fiduciari d’emergència a l’Àfrica. Està dotat amb un pressupost inicial de 1.800 milions d’euros que ja d’entrada el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, admet que “no és suficient”. La UE confia arribar als 3.600 milions d’euros amb contribucions dels estats membres. Les últimes informacions de l’executiu comunitari avancen que per ara tenen compromesos 47 milions d’euros (dels 3.600 milions) i que fins a 25 estats anunciaran les contribucions al llarg de la cimera. Una proporció modesta si es compara amb l’ajuda a Turquia, un sol país al qual la UE vol destinar 3.000 milions d’euros.
Acords de retorn
El pla d’acció que es negocia a Malta vol establir una cooperació “a mitjà i llarg termini” amb un fons per ajudar projectes de desenvolupament i educació. A canvi, els països africans han de cooperar també a contenir els fluxos migratoris cap a Europa i acceptar acords de retorn i readmissió. La UE intenta firmar acords concrets d’aquest tipus, i tot i que en té 17 arreu del món, no n’ha firmat cap amb els països amb més emigració.
El president del Senegal, Macky Sall, va assegurar ahir que creu que els acords de readmissió són una qüestió “difícil” i considera que la UE hauria de prioritzar donar solucions als africans que ja han entrat en territori comunitari. En aquest sentit, l’esborrany de conclusions també preveu rebaixar del 5% al 3% el cost de les remeses de divises que s’envien al país d’origen. Una altra de les grans demandes dels líders africans és millorar els canals legals que permetin que els africans puguin arribar a Europa. Parlen de mesures com la coneguda targeta blava, destinada als treballadors qualificats, però que costa molt d’aconseguir en molts estats membres. Per això el pla d’acció obre l’oportunitat sobretot a estudiants i investigadors d’obtenir el doble de places al programa de pràctiques Erasmus+ a partir del 2016.
La ruta a través de l’Àfrica, a diferència de la que travessa Turquia, és utilitzada principalment pels “migrants econòmics”. És a dir, persones que fugen de la pobresa o de les conseqüències del canvi climàtic. Fins fa sis mesos, quan es va convocar la cimera de La Valletta, la sortida des de Líbia era la més habitual. El país africà, en una situació de total desgovern, és a 300 quilòmetres de l’illa italiana de Lampedusa. Però ara, tot i que segueix arribant gent des de Líbia, el flux ja no és incessant i ha deixat de ser prioritari per a la UE. Segons l’agència de fronteres europea Frontex, en l’últim any 140.000 persones han arribat a Itàlia, per 540.000 a les illes gregues.
14 morts en un nou naufragi a Turquia
Almenys 14 refugiats, entre els quals 7 nens, van morir ahir quan es va enfonsar l’embarcació precària en què viatjaven des de Turquia fins a l’illa de Lesbos. 27 passatgers van ser rescatats sans i estalvis, segons el diari turc Hürriyet. Es desconeix la nacionalitat dels morts, tot i que se sospita que eren sirians o iraquians. L’embarcació on anaven era de fusta i es va començar a enfonsar poc després de salpar de Turquia, quan va xocar contra les roques. Segons l’Organització Internacional de Migracions, 500 persones han mort en el viatge per mar entre Turquia i Grècia aquest 2015.
