29/10: Rajoy no ofereix res

CONFESSO QUE he seguit el debat d’investidura espanyol amb la relaxada indiferència de qui no n’espera res. Els sopars que he guanyat en apostar des de fa mesos que això acabaria amb un govern del PP amb el suport directe o indirecte de Ciutadans i el PSOE ja els tenia agendats abans de començar. Només tenia, en el debat, algunes curiositats gairebé esportives. Una, naturalment, el marcador intern dels vots socialistes. L’altra, veure com se’n sortia Rajoy en un dels seus objectius: no dialogar en res mentre feia veure que dialogava. Si ens centrem en la qüestió catalana, Rajoy sap que li fa mal internacionalment la certesa que està tancat a tota mena de diàleg, que no escolta ni mou peça. Per això els ambaixadors van anar a escoltar Puigdemont, i van fer enfadar Margallo. Ha de fer veure que dialoga o que si no hi ha diàleg no és per culpa seva. Però al mateix temps no està disposat a dialogar, i si en un impensable moment de feblesa es prestés a parlar d’alguna cosa els seus el lapidarien (i ara els seus són també C’s i el PSOE). Era curiós veure com en totes les intervencions de Rajoy hi havia un doble missatge: no em mouré, de cara als de dins, i vull dialogar, de cara als de fora. No oferir res de res i fer veure que ofereixes.