Publicitat
Publicitat

Ablacions a Catalunya

Com que trobo que la notícia ha passat desapercebuda a pesar de la seva importància, em permeto de reproduir-la: en els tres primers mesos del 2011, els Mossos d'Esquadra han impedit quinze casos d'ablació de clítoris a Catalunya. Correspon felicitar els Mossos per la seva eficàcia i, tot seguit, preocupar-se sincerament: quinze noies a punt de patir una mutilació genital en només tres mesos, i sols a Catalunya, és una xifra terrorífica. Que sintonitza amb les xifres globals: a començaments del mes de febrer, l'OMS calculava que uns tres milions de nenes arreu del món es troben en risc de ser sotmeses a aquesta atrocitat, i Unicef feia públic que estima en 140 milions la xifra de dones que ja l'han patit.

Es tracta d'una qüestió de gravetat extrema, que ja fa temps que ha deixat de ser un exotisme macabre per convertir-se en una forma ben domèstica de barbàrie. Succeeix entre nosaltres, i fer-ne cas omís només serveix per multiplicar el drama. L'ablació del clítoris (sovint acompanyada de la destrucció dels llavis vaginals menors i/o majors) té per finalitat el control sexual de les dones i la seva total submissió dins un rol social ben específic. En les cultures en què es practica existeix la creença que l'ablació elimina el desig sexual de les dones, i per tant garanteix que siguin fidels als seus marits. També creuen que serveix per incrementar la fecunditat femenina i el plaer sexual dels homes. I es justifica sovint, encara, per motius religiosos, ja que es considera que es tracta d'un mandat de l'Alcorà. Per descomptat, l'Alcorà no diu res de semblant, i a més és segur que l'ablació és una pràctica tan antiga que ja existia molt abans que Mahoma es passegés per la Meca, però en els nostres dies és dins l'islam que es promou i es fomenta com un precepte de fe. A Catalunya, com a la resta d'Europa, s'acostuma a aprofitar viatges de les noies als països d'origen de les seves famílies per sotmetre-les a la mutilació perquè tornin aquí ja "purificades" (ja que la sexualitat femenina, començant pels genitals, és considerada impura als ulls d'Al·là). Un dels objectius que es persegueixen amb l'ablació -com amb els casaments celebrats en contra de la voluntat de les noies- és evitar que les noies "s'europeïtzin", és a dir, que s'alliberin.

No cal dir que entre nosaltres habiten caps pensants que tenen grans coses a dir sobre aquesta qüestió. Esperem amb candeletes, per exemple, la doctrina sobre l'ablació del clítoris de l'intel·lectual conegut com a Abdennur Prado, president de la Junta Islàmica de Catalunya, que fa poc ens advertia sobre la imminència de nous 11-M com a conseqüència de la guerra dels aliats occidentals sobre Líbia. Si volem contenir tant el fanatisme islamista com la xenofòbia islàmica (dues cares de la mateixa moneda) és urgent que comencem a aclarir conceptes: per exemple, des de l'any 2008 l'ablació ja es troba tipificada com a delicte al Codi Penal; ara cal que ho sigui també la seva justificació de qualsevol tipus.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT