Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

Alemanya s'ha cansat de Grècia, però Grècia també d'Alemanya

El 2010 Europa va ajudar Grècia amb 110.000 milions d'euros. Avui, quan Europa debat si concedir-li ja un nou paquet de més de 130.000 milions i el perdó d'un deute amb creditors privats de 100.000 milions més, parlar de rescat seria gairebé hilarant, si la situació al país no fos dramàtica.

L'ajornament de decisions, els dubtes de la UE i l'austera medecina imposada pels socis salvadors no tan sols ha encès d'ira els carrers de Grècia, sinó que l'economia recula més del previst (6,8%), el deute és encara més astronòmic (160% del PIB) i el 20 de març l'estat no podrà afrontar venciments per 14.500 milions. Grècia corre un seriós risc de fallida descontrolada, que tindria efectes incerts per a Europa.

Més enllà del lent avanç dels esdeveniments -el Parlament grec ha acceptat un nou i duríssim pla d'ajust que inclou la reducció en un 22% del salari mínim o l'acomiadament de 150.000 funcionaris el 2015-, un dels factors més inquietants d'aquesta crisi és el creixent ressentiment recíproc entre els grecs i la resta de socis. L'Europa del nord, fatigada pels incompliments de compromisos dels grecs, ja no amaga que podria ajornar el nou rescat, o almenys una part. A Grècia hi ha eleccions a l'abril, i per molt que socialistes i conservadors s'hagin compromès per carta amb el pla d'austeritat, la campanya es presta a promeses de reactivació que amb l'actual rescat semblen inviables. Alemanya, Holanda o Finlàndia desdramatitzen una possible sortida de l'euro de Grècia. Mentrestant, els grecs estan farts d'una medecina que els ha enfonsat del tot en la recessió. Els economistes no es posen d'acord sobre si és pitjor el cost colossal de deixar caure Grècia o el cost de seguir abocant diners en un pou sense fons i amb uns plans d'ajust poc esperançadors per al creixement. Però des del punt de vista polític, el que sí que sembla clar és que amb desconfiança, ressentiment, insults i dards enverinats és difícil aixecar l'autèntica unió que hauria de sorgir de la crisi.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT