Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Christian Martínez

És el president d'Òmnium Cultural a la Catalunya del Nord i avui acompanya la USAP a Barcelona

Em llevaré ja a Barcelona. És un esdeveniment que implica tota la família, la de Perpinyà i la que viu al Principat, així que caldrà organitzar una gran logística. Tots anirem al partit, però haurem de seure a llocs diferents. A les 11 comença la festa del rugbi català oberta a tothom, a l'esplanada entre l'Estadi Olímpic Lluís Companys i el Palau Sant Jordi. Mentrestant, aniran arribant les 10.000 persones que baixen amb autocars. Allà on va la USAP es fa una costellada col·lectiva, però a Barcelona no ens ho han permès. I això que a París ho fem sota la Torre Eiffel! Llavors jo hauré d'anar al dinar de juntes, que es fa al Sant Jordi. Quan comenci el partit em tocarà comportar-me a la llotja i serà difícil, perquè la USAP s'hi juga molt. A més, per a nosaltres és molt important jugar aquí, té un gran valor simbòlic i volem guanyar, perquè si no ho fem la festa no tindrà un sentit complet. Quan s'acabi el partit hi haurà el tercer temps, que és la festa final. Són festes pacífiques i inclusives en què les aficions es barregen. Al rugbi no existeixen els hooligans , s'hi va en família. Hi haurà un concert i serà tot molt distès. Depèn de l'hora que sigui, amb la família valorarem si fem doblet i anem al Camp Nou a veure el Barça, però l'horari és molt just, no sé si serà possible. El més probable és que allarguem la festa i acabem anant a fer un soparet si ens aguanten les cames. Avui serà el primer cop que la USAP juga a Barcelo na, però no l'últim.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT