Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

Combustible per a candidats

Fa un parell de dies, el candidat Duran i Lleida va patir un curiós atac d'acalorament en el transcurs de l'entrevista que li va fer Ariadna Oltra a Els matins de TV3. A mesura que la periodista feia preguntes, el candidat de CiU al Congrés s'anava escalfant i va arribar a un nivell de sufocació notable. No tenim constància que Ariadna Oltra sigui andalusa ni homosexual, de manera que el que va causar la pujada de temperatura de Duran i Lleida devien ser les mencionades preguntes, que es veu que no van ser del seu gust. Quina diferència amb els temps de Josep Cuní, quan el líder d'Unió (i tot quisqui que passés pel programa) s'engalavernava a causa de les glaciacions que en Cuní provocava amb l'aire condicionat del plató. En contraposició, la performance d'en Duran amb Ariadna Oltra admet el qualificatiu de tòrrida.

És possible que l'actitud d'en Duran s'expliqui perquè la nit abans no havia pogut tocar la bateria, o potser perquè les expectatives electorals de CiU (és un suposar) no siguin tan bones com seria desitjable. Vés a saber. En qualsevol cas, la inflamabilitat del nostre home ens recorda una cosa, i és que als polítics, en general, no els agrada que els facin preguntes incòmodes o que puguin deixar-los en evidència. Per això els gabinets de campanya dels partits dediquen esforços dignes de millor causa a la tasca de controlar què publiquen i/o emeten els mitjans a propòsit dels seus candidats. És per això que cada vegada que s'acosten eleccions (que és cada any, aproximadament, entre municipals, autonòmiques, espanyoles i europees) hem d'assistir, amb resignació cristiana, a la picabaralla de la marmota entre els partits i els mitjans a propòsit dels blocs electorals. I de les rodes de premsa en què no s'admeten preguntes, a les informacions elaborades pels mateixos partits, etc.

En vista de tot plegat, animem els partits polítics a aprofitar la propera convocatòria electoral per fer un pas definitiu. El que haurien de fer els gabinets de campanya és elaborar una llista dels mitjans que volen que entrevistin el seu candidat, raonada d'acord amb el grau d'afinitat amb la línia editorial. I en paral·lel, una altra llista dels mitjans i periodistes que els candidats no es volen trobar ni en pintura. També podrien adjuntar una plantilla d'entrevista, en què no hi faltessin les preguntes de perfil humà (aquelles en què el candidat es pot lluir responent "a mi el que més m'agrada és treure el gos a passejar després d'aspirar l'aroma dels bolquers dels meus fills"), ni les destinades a denigrar l'adversari perquè el seu programa no es fa càrrec de les coses que de veritat interessen a la gent.

Tot i que també podrien aplicar, directament, el principi d'austeritat i estalviar-se (i estalviar-nos) les campanyes electorals. El problema és que aleshores ens perdríem moments de tant voltatge emocional com el d'en Duran amb Ariadna Oltra. I no podríem, snif, escriure aquesta columna.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT