Publicitat
Publicitat

Davant la crisi, descentralització

Hi ha molts motius que justifiquen la descentralizació de la provisió dels serveis públics. Des d'un punt de vista econòmic, el principal argument és que la descentralització augmenta el benestar dels individus perquè els governs subcentrals poden adequar millor la provisió dels serveis a les preferències dels seus ciutadans. Aquest fet respon a dos elements. D'una banda, els governs subcentrals, com que estan més pròxims als ciutadans, tenen més informació sobre les seves preferències/necessitats i, d'altra banda, si les preferències/necessitats són diferents entre els diferents territoris, la provisió descentralitzada permet encaixar millor l'oferta pública dels serveis amb la demanda ciutadana. Aquest argument es reforça en el cas dels serveis de caràcter personal o en els que tenen una impacte més directe en el benestar dels ciutadans com són, entre altres, l'educació, la sanitat, els serveis socials i la cultura.

Ara bé, l'augment del benestar dels individus -i, per tant, la justificació de la descentralització- rau inequívocament en el principi d'autonomia, és a dir, en la capacitat de decisió que han de tenir els governs subcentrals precisament per poder fer l'encaix entre oferta i demanda dels serveis públics. Per tant, descentralització significa autonomia. Si totes les comunitats autònomes haguessin de fer la mateixa provisió de serveis, aquesta provisió seria homogènia i uniforme en tot el territori espanyol, i això no seria descentralizació, sinó que estaríem davant de delegacions del govern central. Per això és molt important fer palès que autonomia suposa diversitat i heterogeneïtat en les actuacions dels governs autonòmics, la qual cosa comporta limitar al màxim el paper de lleis marc estatals que sota el paraigua de la coordinació acabin generant una homogeneïtat dels serveis en tot el territori.

La comparativa internacional evidencia l'aplicació del principi de descentralització als serveis vinculats a l'estat del benestar. En concret, en la majoria de països desenvolupats aquestes competències les tenen atribuïdes o bé els governs regionals (Alemanya, Aústria, EUA, Canadà, Australia) o els governs locals (Suècia, Dinamarca, Finlàndia).

Espanya és un país que ha avançat en aquesta direcció, com ho constata el fet que actualment les comunitats autònomes gestionen el 36% del total de la despesa pública (l'Estat el 21%, les entitats locals el 13% i la Seguretat Social el 30%) i que el principal destí d'aquesta despesa sigui la sanitat amb un 35% i l'educació amb un 24%.

No obstant, la crisi econòmica actual ha provocat que algunes persones posin en qüestió l'estat de les autonomies i considerin que cal una recentralització. L'argument utilitzat és que les comunitats autònomes tenen una despesa excessiva que genera uns alts volums de dèficits i, en conseqüència, d'endeutament. No hi ha res millor per desmentir-ho que anar a les dades oficials. El dèficit de l'Estat va ser l'any 2009 de 99.785 milions d'euros, el de les comunitats autònomes de 21.164 i el de les entitats locals de 5.671. En termes dinàmics, cal posar de manifest que el dèficit de l'Estat es va incrementar entre l'any 2008-09 en 69.213 milions d'euros (un 226%), el de les comunitats autònomes només ho va fer en 4.172 (un 25%) i el de les entitats locals en 441 (un 8%). Per tant, la situació més preocupant és la de l'Estat. Les principals causes d'aquest espectacular increment del dèficit estatal són dues: la davallada estrepitosa dels ingressos (29.216 milions), a causa de la caiguda de la recaptació dels principals impostos (IRPF, IVA i societats), i el fort augment de les despeses (39.997 milions), fonamentalment per les despeses vinculades a les prestacions d'atur.

Cal tenir present, però, que la crisi actual és un fenomen conjuntural i que obliga a racionalitzar la despesa de totes les administracions, però de manera especial la de l'Estat, perquè és l'administració més afectada. Així doncs, aquest fenomen conjuntural no ha de qüestionar un fet estructural com és la descentralització. El que sí que es pot qüestionar és la implementació del procés de descentralització. En aquest sentit seria convenient aprofitar aquest moment per prendre mesures que suposessin una reducció de la despesa pública. Per exemple, suprimir les duplicitats administratives. No té sentit mantenir una estructura ministerial de serveis que han estat traspassats a les comunitats autònomes. També podria ser el moment d'analitzar si determinades comunitats autònomes tenen el nivell òptim per proveir determinats serveis i fomentar la mancomunació per a serveis específics amb l'objectiu d'abaratir costos (per exemple, determinats serveis hospitalaris que tenen un elevat cost). O potser podem anar més enllà i preguntar-nos si els ciutadans de les diferents comunitats autònomes valoren de la mateixa manera l'autogovern. Si hi ha preferències diferents entre els ciutadans de les diferents comunitats, es podria explorar la via de la descentralització asimètrica.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT