Publicitat
Publicitat

En blanc i negre

Diferents i irrepetibles

És petit, a l'escola el fan plorar perquè sovint no volen jugar amb ell. S'asseu sol a l'autocar i escolta els xiuxiuejos dels altres que parlen de la llàntia del seu jersei. A l'hora del pati es passa l'estona jugant sol a fer sorra fina, en aquest pati que és la vida on d'aquí uns anys aprendrà que les relacions humanes són l'assignatura que més costa d'aprovar. Sap que es faran grups i quedarà inevitablement i previsiblement desaparellat, i avergonyit haurà d'acceptar un lloc atorgat de mala gana. Se sent petitíssim si algú el mira i voldria desaparèixer sempre, fondre's per no haver de semblar el que sap que no és sense saber-ne. Però vol assemblar-se als altres perquè com que són majoria són feliços perquè no estan sols.

El meu petit amic es veu a ell mateix com una piltrafa amb potes. És una persona especial que plora quan veu un peix mort, que ha après a tocar Chopin tot sol, que l'empatia que és capaç de sentir pels que pateixen, l'angoixa, que va començar a llegir abans que a córrer i que demana perdó abans d'entendre que no tenia cap culpa. Una persona que es passa hores callat mirant les estrelles i hores i hores dibuixant-les.

No vulguis ser com els altres, amic petit, el món està ple d'estranyíssimes persones normals que no saben jugar sols. Agafa la teva nau espacial i vés a visitar els planetes, passeja't amb els extraterrestres i torna per ensenyar-nos les fotos, dibuixa el món des del cel i sigues meravellosament vulnerable en les teves peripècies.

Quan siguis gran, serà precisament per allò que et fa diferent que t'estimaran, i allò de singular que descobriran en tu el que els fascinarà, i quan t'estimis tal com ets no hi haurà cap nen de l'autocar que no vulgui acompanyar-te en alguna de les teves irrepetibles, estranyes i diferents aventures inimaginables.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT