Publicitat
Publicitat

Molèstia a part

Elogi de la competència

Existeix un univers paral·lel on Bill Gates treballa en una copisteria de Seattle, Steven Spielberg és càmera de bodes, batejos i bar mitsvà, i Pep Guardiola reparteix tovalloles als nanos del Santpedor CF. És una realitat alternativa on aquests personatges no van desenvolupar al límit el seu instint, talent i aptituds, i els va mancar un ingredient essencial per a la superació humana i l'èxit: la competència. No en el sentit de rivalitat, sinó en el de la capacitat d'excel·lir en qualsevol àmbit, de ser plenament competents.

Ens aboquem desfermats a la competitivitat des d'infants, quan a l'escola posen d'exemple a seguir la més repel·lent i aplicada de la classe, fins que la maduresa ens enxampa al gimnàs emmirallant-nos en el cos musculat d'un monitor carregat de nandrolona. Estem forçats a ser competitius sense considerar abans si som competents. La conseqüència de la competitivitat sense competència serà una trompada sideral, només comparable a córrer la final dels 100 metres llisos calçant unes Crocs. Ser competitiu sense cap més fonament implica submergir-se en un melodrama personal i professional d'enveges, rancúnies i manies persecutòries. Ser competent és basa en la decisió lliure i personal de fer-se valdre per mèrits propis, créixer i superar-se. Al competent tant li fa qui li va al davant i li rellisca sobiranament qui té al darrere. No li cal ser la nineta dels ulls de cap mecenes, ni necessita rebre lloances desmesurades d'una cort d'aduladors. El competent no es lamenta del que no té i treu el màxim profit del que és al seu abast. Aquesta actitud el fa invulnerable als atacs dels ingenus que es proposin la insensatesa de competir-hi. Que ningú s'hi escarrassi i que quedi ben clar: per molt competitiu que se sigui, la competència no té competència.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT