Publicitat
Publicitat

TOVALLONSNEGRES

Aquest “però”

No fa gaire, la líder del partit Ciutadans, Inés Arrimadas, va ser víctima d’un post a Facebook terrible, a propòsit de la seva compareixença en un plató de tele parlant de Catalunya. Una dona va desitjar que la “violessin en grup”. No comprenc que sigui una dona la que desitgi a una altra dona que la violin i amb el grau més de sadisme que suposa el fet que fos “en grup”. Puc arribar a comprendre (però no a entendre ni a disculpar) que a algú se li escalfi el dit i li desitgi mal a algú altre en un moment d’escalfor i de nervis. Que algú digui: “És que et mataria!” i que no sigui cert. Però no puc entendre que algú li desitgi a algú altre precisament una violació i en grup. En fi, tothom va mostrar la repulsa pel tuit amb altres tuits, jo també.

Avui li ha tocat a una altra dona de la política. Anna Gabriel. Algú ha pintat amenaces de mort contra ella a la paret d’un local on anava a fer una xerrada. Una pintada concreta i real, d’algú que sabia que aniria allà. Llavors, Inés Arrimadas ho ha condemnat, des de la tele estant (perquè també era en un plató de la tele també parlant de Catalunya). Això sí, ho ha condemnat amb un “però”. Ha dit: “I què esperava, quan des d’Arran es fa una campanya per assenyalar els que pensen diferent?”

Arran pot fer campanyes per assenyalar els que pensen diferent o pot decidir que dibuixa bigotis a tots els cartells d’Albert Rivera, i això ens pot semblar bé o malament, però no té res a veure amb la gravetat de les amenaces de mort a Anna Gabriel. Què hauria passat si Anna Gabriel, per exemple, hagués condemnat el post de la violació d’Arrimadas però hagués afegit, poso per cas: “I què esperava, quan resulta que el seu partit diu el que diu dels independentistes?”

La culpa de la violència és només dels violents. Dir “I què esperava?” és dir també que s’ho ha buscat, que s’ho mereix, que com que Arran provoca passa el que passa. És, per cert, el discurs que fan alguns quan es tracta de dones maltractades. Sempre hi ha aquest “però” tan cabró, tan de conveniència, tan polític.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT