Encara volen espanyolitzar les criatures
La Lomce, ai carai, la Lomce. És el nom, indesxifrable com no podia ser d’una altra manera, que té l’enèsima llei d’educació que ha impulsat l’enèsim govern espanyol (ara en funcions) per intentar contrarestar, també per enèsima vegada, les mesures dels governs anteriors en una de les matèries més delicades i sensibles del teixit social.
Tenim a Espanya uns polítics, ja siguin d’un color o d’un altre, que han tingut molta afició a tirar-se la comunitat educativa pel cap i, d’aquesta manera, jugar alegrement amb la construcció del futur dels infants de la nació indivisible que articula la Constitució vigent. Es pot caure baix, però més avall que això és difícil.
Segurament algú deu recordar que la Lomce és una ocurrència que es va empescar un ministre anomenat José Ignacio Wert, que es va fer famós pels seus maximalismes nacionalistes i per proclamar al Congrés de Diputats que el que ell pretenia era espanyolitzar els nens catalans, com si això fos una emergència nacional i la cosa més natural del món.
No cal dir que l’anomenat senyor Wert segurament ha estat el ministre d’Educació més nefast i més polèmic que hem conegut en aquesta presumpta etapa democràtica espanyola, i mira que ens pensàvem que ja havíem vist de tot, però sempre se superen.
I, efectivament, es van superar. El senyor Wert es va inventar una legislació rebentista i canalla, únicament encaminada a destrossar el model educatiu de Catalunya i les Balears, com a mínim. Després, com també deuen recordar alguns amables lectors, va tenir la gentilesa de cansar-se de fer de ministre i deixar el govern del seu president Mariano Rajoy a l’estacada, al darrere d’una amant i no sense assegurar-se un càrrec diplomàtic que no serveix per a res però que li procura una remuneració de deu mil euros al mes, que li arriba per pagar-se una residència en una de les zones altes de París, que no és el destí més indesitjable que un es pugui imaginar.
Ara bé, el senyor Wert va deixar un llegat legislatiu que el seu successor en el ministeri, Íñigo Méndez de Vigo, es preocupa de posar en valor. El senyor Méndez, que té nom de comèdia rància, anuncia una inversió milionària, ni que sigui en funcions, per ratificar que la Lomce se seguirà aplicant, ni que sigui en funcions, i que la pagarem entre tots tant si ens agrada com si no ens agrada. El senyor Méndez de Vigo, tot sigui dit de passada, és titular d’una cartera que es diu d’Educació i Cultura, i que només pel nom sembla una broma o un oxímoron.
Vull dir que s’estan enfotent de nosaltres com a país i de la tasca educativa que s’ha dut a terme a Catalunya i a les Balears en els últims trenta anys, i a sobre ho fan invertint-hi una milionada (més de 25 milions d’euros) i en funcions.
Doncs vist el panorama, que no sembla que hagi de millorar, jo també em declaro espanyol en funcions i els suggereixo que se’n vagin allà on no hi plou.
