Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Excedent de concursos

No he entès mai per què a la tele hi ha presentadors que pregunten als convidats com es diuen. Fingir que no saps el nom de qui tens al plató denota una falta d'interès i preparació insòlita. Què pretenen? Que ens pensem que els participants els acaben d'arreplegar del carrer? Això passa a Avanti , el nou concurs de Gestmusic que s'emet els divendres a la nit a Antena 3, presentat per Carlos Sobera (molt original). Un altre concurs de tons blavosos i brillants, molt de metacrilat i bombeta lluent amb públic aplaudint les respostes correctes. En el primer programa van comptar amb Santiago Segura (fins a la sopa) fent de mestre de cerimònies (disfressat, per variar). Ell dinamitza el concurs de preguntes amb proves absurdes. Per exemple posen en pràctica el (mai vist) recurs d'esclafar plats de nata a la cara de models. En el súmmum de la tele retro tenen dues hostesses que ensenyen cuixa vestides de patinadores sobre gel que s'encarreguen de portar material al plató. Igual que el parxís, la dinàmica és senzilla però farragosa d'explicar, fet que va enredar una mica el primer programa. A vegades tens la sensació que modifiquen l'evolució del joc perquè l'engranatge i el suspens funcionin. Surrealista que en el premi gros diguin que el programa hi afegeix, de sobte i per la cara, cent mil euros de propina. El truc contra la crisi consisteix a parlar sovint de diners i incloure gràfics plens de múltiples premis en euros. Han de temptar amb xifres escandaloses que, lògicament, després es redueixen a la baixa. En els premis suculents, Sobera s'encarrega de recordar l'equivalent en les " antiguas pesetas " per incrementar l'impacte. El pitjor de tot és que tenen els concursants en fila índia a les escales del plató. Sembla la cua de l'INEM. Tots drets esperant fins a una hora i mitja que els toqui el torn, i els últims es queden sense participar. La desesperació televisada per guanyar calés. Ai, la crisi...

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT