Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Explicacions i responsabilitats

El nou president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va fer ahir un d'aquests exercicis de prestidigitació verbal que tan entretinguts ens tenen en els últims temps: un tecnicisme per aquí, una excusa barata per allà, tot plegat amanit amb la imprescindible dosi de fatxenderia i prepotència, i aquí (a Bankia) no hi ha hagut mai mala gestió. Tampoc no hi ha cap responsabilitat per depurar, ni pel que fa a Don Rodrigo ni als que li reien les gràcies. Ben al contrari: tot va anar com una seda, cosa de la qual ens felicitem perquè, si per mala sort hagués arribat a anar malament, potser hauríem d'empenyorar la dentadura de la iaia per pagar la nostra part alíquota del cataclisme bankista. Res en aquesta mà, res en l'altra, i de cop sobtat apareix de dins el copalta el conill d'una gestió impecable. Il·lusionisme fi. Acabada la funció, el gran Goirigolzarri va passar la gorra: 19.000 milions més de l'erari públic, que en qualsevol cas, va voler precisar, no s'han d'entendre com a ajudes ni inversió a fons perdut, sinó com a capitalització. Això ens va deixar a tots molt més tranquils, i ens va fer prorrompre en visques i aplaudiments.

Els partits polítics, en canvi, sempre tan insensibles a aquesta mena de coses, van preferir mostrar-se escèptics davant els jocs de mans del president de Bankia, com aquell espectador displicent que diu, sí home, si jo ja sé que duies el conill amagat dins un camal dels pantalons. Només el PP va voler fer veure que li havia agradat el xou, més que res perquè els seus dirigents en són, alhora, els principals espònsors. La resta, però, es van decantar per l'opció de mostrar-se indignats en vista de tanta barra i demanar explicacions i responsabilitats.

És una sort que ho facin, perquè nosaltres, els espectadors, altrament coneguts com a ciutadans, també en demanem, d'explicacions i responsabilitats, començant per les dels mateixos partits polítics. Sobretot als que tenen representació en el consell d'administració de Bankia, però també als que no en tenen: ¿de veritat tots ells ja sabien com anava el truc? I, si era així, per què no deien res? O formulat d'una altra manera: ¿de veritat els nostres capitostos ignoraven que la sortida a la borsa de Bankia era un ball de Carnaval abocat inevitablement al precipici? ¿Són lents de reflexos o és que estan a la lluna? Entre una opció i l'altra sobresurt aquest home que es diu Rubalcaba, que era vicepresident del govern d'Espanya quan es va cometre la fusió freda (una glaciació, més aviat) entre Caja Madrid i Bancaixa, i que ara es fa el sorprès i va pel món exigint justícia social i control del diner públic.

O bé els polítics no sabien res del que passava a Bankia, o bé ho sabien i es feien (i es fan) l'orni. El primer supòsit els converteix en una colla d'incompetents; el segon en una tropa de pocavergonyes: la suma de tots dos els deixa com a còmplices necessaris d'una màfia que ens està plomant a tots de viu en viu. Marqui vostè amb una X l'opció que li sembli menys desoladora.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT