Fer-ho al metro

Personalment, ja els ho dic d’entrada, la idea de practicar el sexe en una andana del metro em fa gairebé tanta mandra com unes declaracions de Mariano Rajoy. Trobo que és un pla francament incòmode i, sobretot, gens higiènic, per no esmentar el punt d’exhibicionisme cutre que es desprèn d’una acció com aquesta.

Però ja es veu que la meva opinió no coincideix en absolut amb la de la parella, home i dona, que dissabte passat a la matinada varen practicar un coit en un banc de l’estació del metro de Liceu, línia 3, a la vista de tothom i sense cap embut, fins al punt d’haver convertit el vídeo de la seva proesa en un d’aquests que ara se’n diuen virals i dels quals, per tant, tothom parla. Enhorabona, doncs, per l’èxit mediàtic, i espero que els anés de gust.

Ara bé. Dit com ja s’ha dit que hi ha maneres molt més agradables i sobretot molt més netes de resoldre aquestes necessitats, també he de dir que em xoca el pollastre que s’ha armat al voltant d’una imatge que, en una ciutat com Barcelona, no deixa de ser habitual i més antiga que l’anar a peu. Com que ja tinc una edat fa un cert temps que em vaig permetre el luxe d’abandonar la vida noctàmbula, però confesso que he sortit moltes matinades pels carrers de Barcelona, concretament més de deu anys a partir de l’any 1995 i, entre moltes altres coses que ara no esmentaré, vaig veure gent practicant sexe en moltes ocasions i en situacions absolutament calamitoses. Als portals de les finques, als lavabos dels bars, a les cantonades preferiblement fosques, a dins d’un taxi, a la platja del Bogatell, al reservat d’un restaurant, dins un cine i, per descomptat, a les andanes del metro de la ciutat. Homes amb dones, homes amb homes, dones amb dones i grupets sencers. Torno a dir que aquesta mena d’efusions no m’agraden ni em semblen oportunes, però també repetesc que no les hauríem d’haver descobert aquest cap de semana passat.

Dic tot això perquè em criden vivament l’atenció els intents de convertir una escena grotesca com aquesta en un tema de debat polític. Hi ha hagut gent que ha fet marranades al metro, o en qualsevol espai de la via pública, sota el mandat de Narcís Serra, de Pasqual Maragall, de Joan Clos, de Jordi Hereu, de Xavier Trias, i em temo que fins i tot en temps dels alcaldes Porcioles o Pich i Pon. No hem estalviat ni estalviarem quan calgui crítiques a l’alcaldessa Colau, però que hi hagi gent desmanegada que li agafa un fogot i acaba muntant el numeret davant de tothom no és cap cosa que depengui del mandat municipal, ni tan sols de l’autonòmic ni de l’estatal. Té a veure únicament amb els instints primaris del personal, que de vegades són tan primaris que ens sorprenen.

Com a molt, l’Ajuntament de Barcelona pot col·locar una placa al banc de l’andana de l’estació del Liceu en commemoració de l’alegre primavera de l’any 2016, però no em sembla que faci falta.