Himne i tragèdia
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsVinc tenint, fa dies, sovint vora els ulls i sense interrupció vora el cor, un llibre de prosa burocràtica. La presència d’un llibre així vora mon cor s’explica: 1) perquè l’edició n’és d’una severa elegància, que podria servir d’exemple a moltes de les nostres publicacions d’art; b) perquè va decorat amb plans, i plans que, per representar coses que no existeixen encara, són més bells; c) perquè aquest llibre d’oficina està escrit a trossos en un estil tan càlid que arriba a límit de fervor. Hi ha, sobretot, un capítol IX de la segona part que, materialment, bull; d) perquè teixit d’aquest estil, viu en la prosa burocràtica un himne, i, darrera, l’himne, el primer acte d’una tragèdia... El llibre que dic és el que ha fet imprimir l’Ajuntament de Barcelona sobre la Reforma i millora de l’interior de la ciutat. ¡La reforma de Barcelona!... Quan un barceloní, quan qualsevulga ser català, pronuncia o escriu aquestes paraules, posa en elles tot son poder d’insomni, [...] No lentament, sinó de sobte, s’obren dins la seva imaginació immenses perspectives. [...] Prou la reconeix son cor, son cor que l’ha feta, la magnífica ciutat d’ensomni. Prou la reconeix i li dóna de seguida son nom: ¡Barcelona!... Sí: Barcelona reformada... La visió sobirana no deixa un instant d’estar present en aquell llibre d’oficina. I per això el llibre d’oficina tanca un himne. Però, a compàs d’aquest himne, anem a realitzar, realitzarem demà mateix, una empresa de gran audàcia. Anem, anem a reformar el cos de la ciutat... Aquesta reforma és ja avui, en part, exigida per les condicions del seu viure. Però nosaltres anem lluny, molt lluny. I a part d’aquell viure, el comprenem en aquesta obra. I donem a n’aquesta proporcions que l’acorden amb la nostra enfebrada idealitat. I aquí ve el primer acte d’una bellíssima tragèdia. El nus de la tragèdia és aquest: A n’aquesta Reforma corporal de la Ciutat, ¿correspondrà, animant-la, una altra Reforma espiritual, la vera, la importantíssima Reforma?... Jo crec, jo sé tot lo que es llegeix sobre la creixent activitat professional i econòmica que la realització de la Reforma urbana pot donar a la nostra ciutat. Però no és això lo que jo pregunto: no és això únic lo que jo vull. Jo parlo de coses de més endintre. Jo parlo d’allò substancial, sense lo qual lo demés, floreixement econòmic àdhuc, és vanitat. Parlo de la gran reforma, de la que hauríem de nomenar Reforma per antonomàsia, la de les ànimes, que ha de donar-les en definitiva línies i amplitud de civilitat. [...].
